Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Marc Figa Rengifo

Marc Figa Rengifo
Federació Espanyola de Patinatge
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format al GEiEG, la temporada 2008-09 fitxà pel CH Mataró, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2009 Ha estat internacional amb la selecció catalana i amb les categories inferiors de la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món sub-20 2007 i la Copa Llatina 2009
Marc Arús Figa
Vela
Regatista.
Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya en classe 420 en tres ocasions 1991, 1998, 1999 acompanyat de Lluís Corbella Posteriorment competí amb embarcacions de classe first class 8 Obtingué el segon lloc en el Grand Prix de Monotips del Reial Club Nàutic de Barcelona 2008 amb l’embarcació Gin Tonic Ha estat entrenador de vela del Club Nàutic El Balís CNEB
Àngel Sabata Figa
Natació
Waterpolo
Nedador, jugador de waterpolo i directiu.
Membre del Club Natació Barcelona, fou campió de Catalunya en 100 m lliure 1929 i relleus 5×50 m 1929, 4×200 m 1930 i 4×100 m lliure cinc vegades 1928-31, 1939 Es proclamà campió d’Espanya en 100 m lliure 1932, 1933, 3×100 m estils 1933, 1934 i 4×200 m lliure 1929-33, 1935 Establí sis vegades els rècords català i estatal dels 50 m, 100 m i 4×200m lliure en el període 1931-34 En waterpolo, fou campió de Catalunya de primera categoria 1934 i d’Espanya 1942, 1943 Amb la selecció espanyola, disputà els Campionats d’Europa 1934 i els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 i Londres 1948 Posteriorment fou…
Lluís Figa i Faura

Lluís Figa i Faura
© Fototeca.cat
Dret
Jurista.
Llicenciat en dret el 1940 a Barcelona exercí de notari a Barcelona des del 1950 fins a la seva jubilació, i el 1973 fou designat degà del Collegi de Notaris En 1958-63 fou encarregat de la càtedra d’organització econòmica internacional a la facultat de ciències econòmiques de Barcelona Fou president de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i magistrat del Tribunal de la Mitra, d’Andorra És autor de Cómo se hace un testamento 1960 i Manual de derecho civil catalán 1961 Al Segon Congrés Jurídic Català aportà una notable ponència sobre l’estatut personal i patrimonial dels…
Joaquim Pujol i Figa
Política
Enginyer industrial.
Diplomat en enginyeria industrial, fou professor de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i posteriorment de l’escola de negocis de l’Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa IESE Al juliol del 1980 s’incorporà com a cap del servei d’anàlisis sectorials del departament d’Indústria de la Generalitat, pocs dies després que el seu cosí Jordi Pujol fos escollit president de Catalunya Entre el 1985 i el 1987 ocupà el càrrec de director del Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial CIDEM, i posteriorment la secretaria general de la conselleria d’indústria El 1990…
Josep Miquel Servià i Figa
Literatura catalana
Poeta, narrador i assagista.
Advocat de professió, collaborà en diversos mitjans de comunicació, com ara l’ Avui , La Vanguardia i Punt Diari , i el 1980 guanyà el premi Avui d’articles periodístics per Les banderes d’enguany En poesia publicà Jerarca de la llum 1986, La barca encesa 2003 i Manual d’oficis 2005 Com a rapsoda, recita els seus propis poemes També és autor del recull d’entrevistes Catalunya tres generacions 1975, les biografies Gabriel Ferrater reportatge en el record 1978, premi Gaziel 1977 i Lluís Llach, un trobador per a un poble 1982, i de les narracions Pluja de sang premi Víctor Català 1976, amb el…
Anton Farré i París
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant i pintor.
Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”
Artur Guasch i Tombas
Literatura catalana
Comediògraf.
És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores
Vicenç Riera i Llorca
Vicenç Riera i Llorca
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Novel·lista i periodista.
Vida i obra A la seva infantesa, residí a l’illa de Formentera i al cap de Terme A partir de 1913 s’establí amb la seva família a Barcelona Hi cursà estudis primaris, comercials i d’idiomes El 1916 deixà l’escola per treballar De formació més aviat autodidàctica, tanmateix, molt jove, fou corrector de proves en una impremta i professor de català El 1931 treballà a l’Ajuntament de Barcelona a l’àrea de política social i freqüentà diverses entitats culturals, sobretot l’Ateneum Polithècnicum En l’etapa de la República s’incorporà al periodisme com a collaborador a diferents revistes com L’…
, ,
Lluís Llach i Grande
Música
Cantautor i compositor.
Trajectòria i obra musical Visqué tota la seva infància a Verges, al Baix Empordà El 1967 passà a formar part d’ Els Setze Jutges i aviat esdevingué una de les figures més populars de la Nova Cançó Des dels inicis, la seva trajectòria ha compaginat el compromís polític en un sentit ampli amb l’expressió de la vivència personal L’any 1968 compongué L’estaca , cançó de lluita contra el règim franquista que amb el temps s’ha estès arreu del món i s’ha convertit en un símbol de la lluita d’alliberament dels pobles Partint de la interpretació de cançons més convencional dels primers…