Resultats de la cerca

Assolí quatre cops el Campionat d’Espanya de culturisme 1973, 1975, 1980, 1983 i una vegada el d’aixecament amb potència 1974 Obtingué tres vegades el títol de campió de Catalunya de fisioculturisme 1972, 1973, 1975 El 2001 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Físic Culturisme i el 2002 es convertí en membre de ple dret de la Unió Internacional de Body Building Natural Compaginà les tasques federatives amb la direcció del Gimnàs Atenea de Barcelona Fou guardonat amb la insígnia d’or del premi president Companys 2008 Fou subcampió mundial 1997, 1999 i campió d’Europa 2000…

Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia

Com a gimnasta participà en els Campionats d’Espanya de gimnàstica artística Exercí de professor d’educació física i fou contractat per la Federació Espanyola de Taekwondo com a preparador físic de la selecció estatal També treballà al Club Su-Ba-Lee Entre el 1989 i el 2004 s’ocupà de la preparació física dels alumnes del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou guardonat amb la medalla d’or al mèrit esportiu

Especialista en alt rendiment esportiu, es doctorà en Ciències de l’Educació i fou professor de l’INEFC de Lleida Posteriorment, fou preparador físic al CAR de Sant Cugat, professor de l’INEFC de Barcelona i catedràtic de Planificació i Programació de l’Entrenament Esportiu És professor del màster Rendiment Esportiu Tecnificació i Alt Nivell i Alt Rendiment en Esports Collectius Forma part del Grup d’Investigació en Ciències de l’Esport Assessor de seleccions estatals i de clubs professionals, fou preparador físic del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona durant cinc anys També fou…

Es graduà a Florència el 1929 El 1931 anà al Cavendish Laboratory de Cambridge i, amb Patrick Maynard Stuart Blackett , dissenyà i construí una cambra de boira , amb la qual féu recerques sobre raigs còsmics que permeteren descobrir el positró De nou a Florència 1934 marxà poc després al Brasil, en desacord amb el règim feixista, i posteriorment 1944 a Bristol, on contribuí a desenvolupar la tècnica de les emissions nuclears, que permeté descobrir els mesons π Tornà a Itàlia el 1950, on fou professor a Milà i a Gènova El seu pare Augusto Raffaele Occhialini Fossombrone 1878 — Gènova 1951,…

Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij

Estudià medicina a Estrasburg i fou metge militar a Metz Deixà, però, la seva carrera i començà a estudiar física a París 1816 Es dedicà especialment a l’estudi de les freqüències i de les vibracions de les cordes, de les taules harmòniques i de la veu, i a la recerca de les relacions entre la sonoritat i la matèria que la produeix També ha passat a la posteritat pels estudis que feu, juntament amb el físic, astrònom i matemàtic JB Biot, sobre els efectes dinàmics del corrent elèctric Fou professor al Collège de France Entre els seus escrits destaquen Mémoires sur la construction des…

Competí en la categoria de menys de 52 kg, i es proclamà campiona del món 1998 i d’Europa 1998, 2000 També aconseguí quatre medalles de plata, dues en els Campionats del Món 1996, 1997 i dues en els Campionats d’Europa 1996, 2000, la darrera de les quals per parelles El 2001 es retirà de l’alta competició, però el 2002 guanyà la Copa Catalunya de dones musculades i integrà la selecció catalana que competí en el Mundial en l’especialitat bodyform

Graduat a la Universitat de Brandeis 1971 i doctorat a la Universitat de Princeton 1976, després d’uns quants anys a la Universitat de Harvard 1976-80 passà a la Universitat de Princeton, on des del 1980 és professor de física i de física matemàtica Capdavanter en el desenvolupament de la física teòrica actual que cerca unificar teoria quàntica, de les partícules, i relativitat general, ha fet contribucions rellevants en les teories de supercordes i supermembranes, destinades a donar una descripció unificada de les interaccions fonamentals de la natura, que formulà a mitjan dècada dels anys…

Ajudant de Berthollet, s’interessà des de molt jove per l’estudi físic dels gasos dilatació, relacions volumètriques en llurs combinacions, etc Dues ascensions en baló, fetes el 1804, li permeteren d’observar les característiques de l’atmosfera a una altura de 7 000 m no assolida per ningú més fins aleshores Per tal d’estudiar el magnetisme a diferents latituds i altures, recorregué, amb Avon Humboldt, una bona part d’Itàlia, de Suïssa i d’Alemanya 1805-06 Professor de química a la Sorbona i de física a l’escola politècnica, féu possible l’obtenció per electròlisi de les grans quantitats de…