Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
Flora Khassanova
Tennis de taula
Jugadora i entrenadora de tennis de taula.
Fitxà per l’EPIC 1991-96 Fou campiona d’Espanya 1991 i de Catalunya 1991, 1992 Posteriorment exercí d’entrenadora al CN Mataró, amb el qual guanyà dues Lligues femenines 2004, 2006 i tres Campionats d’Espanya 2004, 2005, 2011, així com diversos títols en categories de base També fou seleccionadora espanyola
Flora Tristan
Història
Economia
Nom amb què és coneguda Flore Tristan-Morcoso, socialista utòpica francesa.
Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843
Flora Sánchez Montesinos
Esports de tir
Arquera.
Membre del Club d’Arquers de Catalunya, el 1967 guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria i el Campionat d’Espanya per equips amb la selecció catalana L’any 1968 assolí el títol de mestra arquera i debutà a primera categoria Fou dues vegades campiona d’Espanya 1969, 1970 i tres de Catalunya Entre altres títols guanyà el Trofeu Miquel Boadella 1968, el Trofeu Saludes 1968, el Trofeu de Sant Sebastià 1969, 1970, el Torneig Rey Pelayo 1970 o el Torneig Federació Espanyola 1971 Fou la primera catalana que assolí l’Estrella FITA 1000 1970, i també baté el rècord d’Espanya de 70 m 1970
Flora Cadena i Senallé
Economia
Empresària.
Fou pionera del turisme de muntanya als Pirineus D’entre les seves iniciatives destaquen l’estació d’esquí de Llessui, al municipi de Sort 1967, l’hotel Comtes de Pallars, primer complex hoteler del Pallars, i l’empresa embotelladora i distribuïdora d’aigua mineral Aigües del Pallars
Paul Marès
Botànica
Metge i botànic occità, estudiós de la flora balear.
Autor d' Aperçu général sur le groupe des îles Baléares et leur végétation 1865 i de Catalogue raisonné des plantes vasculaires des îles Baléares 1880, en collaboració amb Guillaume Vigineix
Pietro Bubani
Botànica
Metge i botànic italià.
Dedicà una gran part de la seva vida a la preparació i la confecció de Flora Pyrenaica , obra monumental i de publicació pòstuma 1897, bàsica per al coneixement de la flora dels Pirineus és autor també de Flora Virgiliana , on estudià la contribució botànica de l’obra de Virgili
Joan Pau Bouchard
Botànica
Educació
Mestre i botànic.
Gran coneixedor de la flora del Conflent, la Cerdanya i el Vallespir, començà a publicar, a partir del 1970, una Flora Catalana en dos volums, molt rica d’illustració, en la qual recull les plantes vasculars de la Catalunya del Nord, i un Primer herbari de la Flora d’Andorra 1981
Josep Cuatrecasas i Arumí
Botànica
Botànic.
Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un…
Josep Vigo i Bonada
Botànica
Botànic.
Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses…
Edward Forbes
Biologia
Naturalista britànic, president de la Geological Society de Londres i professor d’història natural a Edimburg.
Estudià la botànica, la zoologia i la geologia de la conca mediterrània, i també la fauna i la flora de la Gran Bretanya És considerat com un dels primers oceanògrafs La seva obra fonamental és On the Connexion between the Distribution of the Existing Fauna and Flora of the British Isles and the Geological Changes which Have Affected their Area ‘Sobre la connexió entre la distribució de la fauna i la flora existent a les illes Britàniques i els canvis geològics que n'han afectat l’àrea’, 1846
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina