Resultats de la cerca

Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement illegítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà Les novelles La hija del mar 1859 i Flavio 1861 són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre 1863, no començà la seva obra important i personal…

Publicà en castellà Los oficios 1952 i en gallec A realidade esencial 1955, Paisaxe en rocha viva 1958, Os nobres carreiros 1970 i O libro dos mortos 1979 Conreà també la narrativa en gallec Follas de vagar 1972, Primaveira no Lor 1974 i Fogo solto 1976

Emigrà a Cuba, on publicà No desterro 1913 i Vento mareiro 1915, amb els quals s’inicià en la poesia d’intenció política i social Tornà a Galícia el 1915, i publicà Da terra asoballada 1917 La seva obra posterior rebé la influència del Modernisme i s’inspirà en els mites cèltics Reuní en A rosa de cen follas 1927 la seva lírica amorosa, i a Camiños no tempo 1949 la seva poesia liriconarrativa El 1958 publicà el poema Samos Conreà també el teatre, amb A man da santiña 1920 i O Mariscal 1926, escrita en collaboració amb AVillar Ponte

El 1949 emigrà a Buenos Aires, on el 1957 fundà Follas Novas, editorial i distribuïdora del llibre gallec a Amèrica Establert a l’Havana del 1960 al 1992, hi creà la secció de literatura gallega a l’Institut de Literatura i Lingüística, que dirigí, i exercí també el periodisme literari El 1992 retornà a Galícia i s’establí al seu poble natal i hi creà la Fundación Xosé Neira Vilas Des de la seva primera novella, Memorias dun neno labrego 1961, el món de l’emigració i els records de la infantesa centren la seva obra narrativa, que, entre altres títols, comprèn  Xente no rodicio…