Resultats de la cerca

Fill de Pere Balañà i Espinós , continuà l’obra del seu pare en l’àmbit de la tauromàquia, del teatre i de l’exhibició filmogràfica S’introduí en la distribució de pellícules, adquirint accions d’algunes companyies com la Warner Española La primera operació important de la nova etapa del Grup Balañà fou la inauguració del cine Alcázar reformat, on el 1966 s’estrenà My Fair Lady 1964, George Cukor El 1969 obrí un altre local totalment renovat, el Rex, adscrit a l’àrea de les anomendades "sales especials" i destinat a les versions originals El mateix any començà a funcionar el…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Buenos Aires i a Milà per perfeccionar la seva tècnica Debutà a Nàpols el 1964 amb Cavalleria rusticana , que posteriorment enregistrà al costat de M Del Monaco Aviat inicià una carrera arriscada i amb papers excessivament forts per a la seva tessitura, com els d’Abigaille Nabucco , Lady Macbeth Macbeth o Gioconda, que interpretà amb un gran èxit de públic, especialment a Milà i a Londres Es destacà sobretot per la seva forta personalitat i uns reconeguts dots d’actriu El fet de protagonitzar…

Bàsicament polemista, bé que també fou poeta, ofereix una curiosa contradicció entre el seu conservadorisme literari neoclàssic en contra dels forts corrents romàntics i el seu revolucionarisme polític d’empremta voltairiana La seva obra, molt dispersa, fou agrupada pòstumament en dos volums 1889

La seva poesia, iniciada sota un signe expressionista, d’un lirisme enardit i de tons forts a Wanderschaft ‘Vagueries’, 1911 i Pansmusik 1929, prengué un aire més tradicional, ampullós i sonor, d’abast simbòlic, com a Die Abschiedshand ‘La mà dels adéus’, 1949

Vinculat al Grup Excursionista Forces, Forts i Ferms de Girona Realitzà ascensions als Andes del Perú 1983-1987, la Patagònia 1987 i Yosemite 1988 A l’Himàlaia ha assolit diversos vuit mil primera catalana al cim principal del Kanchenjunga 1986, al Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993 i al Shisha Pangma per la nova ruta del corredor Girona 1995

Després de construir diversos edificis a la seva ciutat natal, embarcà cap a Mèxic 1573, on dirigí les obres de la catedral de Puebla i consolidà l’església de Santo Domingo, a la capital El 1581 es tralladà a Quito, i el 1582 al Perú, on traçà els plans de la catedral de Lima Altres obres seves són els forts del Callao, al Perú, i el palau dels virreis, a Lima

Deixeble de L Carracci i influït pels pintors venecians, utilitzà els forts contrasts lumínics Cridat a Roma 1621 per Alexandre Ludovisi —Gregori XV—, assolí un dels moments més interessants de la seva carrera L’Aurora Roma, Casino Ludovisi El seu estil es decantà a poc a poc vers un cert classicisme mancat d’interès La influència acadèmica restà en ell fins a la mort, malgrat una etapa de contacte amb la manera de Guido Reni

El 1565 fou designat adelantado i governador de la Florida Hi fundà el fort de San Agustín i posà fi als intents francesos d’establir-s’hi Governador de Cuba 1567, pogué fer anar endavant els seus projectes de fortificar tota la costa de la Florida fundació dels forts de Santa Elena, Tampa, etc El 1574 fou nomenat capità general de la flota, per tal d’organitzar l’Armada Invencible, però morí mentre duia a terme aquesta tasca

Format a Vílnius, començà com a escultor S'establí a París el 1912, on rebé influències del fauvisme, i passà després a un expressionisme personal de colors forts, inserit en el figurativisme de l’École de París Des del 1918 formà part —amb el seu gran amic Soutine— de l’anomenada segona escola de Ceret, vila on retornà el 1930 i el 1946 És representat a museus de Moscou, Grenoble, Tel Aviv, Melbourne, Ginebra, Ceret, etc

Fou procurador reial a Perpinyà 1843, conseller 1847 i president de l’audiència de Montpeller 1849, i més tard 1874, de la de Chambéry, a Savoia El 1877 es retirà a Montpeller Durant onze anys representà Ceret al consell general dels Pirineus Orientals És autor de diversos estudis històrics i literaris sobre el Rosselló, d’entre els quals Le Roussillon aux premiers temps de sa réunion à la France 1882, Les anciens châteaux forts des Corbières roussillonnaises 1882 i La voie romaine en Roussillon 1880