Fill de Pere Balañà i Espinós, continuà l’obra del seu pare en l’àmbit de la tauromàquia, del teatre i de l’exhibició filmogràfica. S’introduí en la distribució de pel·lícules, adquirint accions d’algunes companyies com la Warner Española.
La primera operació important de la nova etapa del Grup Balañà fou la inauguració del cine Alcázar reformat, on el 1966 s’estrenà My Fair Lady (1964, George Cukor). El 1969 obrí un altre local totalment renovat, el Rex, adscrit a l’àrea de les anomendades "sales especials" i destinat a les versions originals. El mateix any començà a funcionar el Rívoli, amb la col·laboració d’Alfred Borràs i Castells. El 1971 es feu càrrec de l’ABC i començà a programar el Fémina, fins que un incendi el destruí el 1991. També adquirí el Río (1973-2000), de nova planta; i el Dorado (1976), que el 1994 es convertí en Club Doré. Alfred Matas passà a gestionar el Poliorama, que des de la dècada del 1950 regentava P. Balañà pare. El 1977 reemplaçà Joan Verdaguer com a empresari del Palacio del Cinema, i l’any següent inaugurà el Club Coliseum amb Valentino (1977, Ken Russell).
Comprà i remodelà el Niza (1980), els Cines París (1989), i l’històric Capitol, convertit en les dues sales del Club Capitol (1990), que posteriorment es dedicaren al teatre. També transformà en dues sales el Pere IV del Poblenou, adquirit el 1979 i reinaugurat el 1992 com a Club Pere IV. La primavera del 1995 posà en marxa les primeres multisales de la cadena, el Glòries Multicines amb set pantalles, a les quals seguiren la transformació del Bosque en sis sales (1998), que s’ampliaren a nou el 2000, el Gran Sarrià Multicines (1999, vuit sales), i l’Aribau Multicines (2000, quatre sales), sobre l’antic Céntrico, com "el primer complex del Grup Balañà al centre de la ciutat".