Resultats de la cerca

A mitjan de la dècada de 1980 s’inicià en bodyboard i el 1994 organitzà el primer campionat de l’especialitat del Mediterrani Vinculat també al món del muntanyisme, el 2001 obrí un refugi de muntanya a la vall Fosca i el 2008 publicà Itineraris a peu per la Vall Fosca Dirigeix la primera empresa d’Espanya que fabrica planxes de surf de fusta totalment orgàniques

Doctora per la Universitat de Barcelona 1982, el 1975 s’incorporà com a professora de prehistòria a la Universitat de València Actualment és catedràtica de prehistòria a la Universitat Jaume I de Castelló Ha dirigit nombroses excavacions, entre les quals destaquen les de la necròpoli megalítica de Las Churuletas, el poblat calcolític de Terrera Ventura ambdues a Almeria, l’assentament mesoneolític de Cova Fosca i l’assentament magdalenià de Cova Matutano Castelló Entre nombrosos treballs d’investigació destaquen Cova Fosca Un asentamiento meso-neolítico de cazadores…

Membre de la Societat de Caçadors de Santa Cristina, fou campió de Catalunya 2006 a Sant Martí Sarroca amb la seva gossa Fosca, de raça brac francès

Autor de drames com El llop 1916, La fosca 1918, El fill 1921, Fortitud 1935, alguns dels quals foren editats sovint Collaborà també a revistes com Teatre Català 1932 i ATS , publicació de l’Associació de Teatre Selecte 1934

Autor de drames com El llop 1916, La fosca 1918, El fill 1921 i Fortitud 1935, alguns dels quals foren editats sovint Collaborà també en revistes com “Teatre Català” 1932 i “ATS”, publicació de l’Associació de Teatre Selecte 1934

Els seus experiments amb productes químics sensibles a la llum i, més tard, la seva associació amb Daguerre en feren un dels precursors de la fotografia Fou el primer a emprar la “cambra fosca” i el primer a obtenir un negatiu fotogràfic, el dia 9 de maig de 1816 Fou també l’introductor del mot “fotografia”

Sensible a la incipient revaloració de l’art barroc, tingué un model, El Greco, i una obsessió, Roma, que li serviren per a formular una visió fosca i fantasmagòrica de la realitat que l’envoltava, amb un existencialisme pessimista subjacent, angoixat, dolorós, però molt sensual N'és un bon exemple El cardenal Vannutelli 1929, Galleria d’Arte Moderna, Roma Morí en un sanatori

Acabada la Primera Guerra Mundial, s’installà a París, on feu una pintura expressionista que esdevingué cada vegada més fosca Obtingué una gran acceptació amb l’exposició de la sèrie Les Otages a la galeria Drouin de París 1945 i amb la de Signifiants de l’Informel, de Michel Tapié, al Studi Facchetti 1951 Amb Dubuffet, és l’iniciador de la pintura matèrica i l’antecedent del corrent informalista

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…

Autor d’una obra irònica, fosca i enginyosa, amb una pronunciada percepció de la realitat i un notable domini de l’escena Estudià dramatúrgia a la Universitat de Bristol Entre les seves peces destaquen Stalinland , premi Finger First Edimburg 1992/93, The Architect 1996, L’especulador , guardonada amb el Herald Archangel Award 1999, o Victoria , estrenada per la Royal Shakespeare Company al Barbican Forma part del comitè del Royal Court Theatre i el Royal National Theatre de Londres