Resultats de la cerca

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa Fou tercer en el Campionat d’Espanya en quatre scull 1985 Ha estat el responsable de l’escola municipal de rem i també entrenador de l’entitat Amb ell al capdavant del Club de Rem Tortosa, l’entitat es proclamà millor club d’Espanya en quatre ocasions 2007, 2008, 2010, 2011

Format a Barcelona, a l’escola de Llotja i a l’Acadèmia Baixas, collaborà en un gran nombre de revistes, entre les quals Forma i La Illustració Catalana , l’alemanya Jugend i la francesa Le Rire Mentre residí a París formà grup amb Cappiello, Sem i Steinlen El seu estil, que subordina la forma al color, càlid al principi i de gammes fredes —blaus, violetes i verds— en la maduresa, té punts de contacte amb el de Gosé i el d’Anglada i Camarasa La seva temàtica se centra en l’element femení

De formació bàsicament autodidàctica, als anys cinquanta anà a Madrid, ciutat on residí i desenvolupà tota la seva carrera artística Estigué integrada en el grup de pintors i escultors realistes castellans, format, entre d’altres, per Antonio López García , Julio López Hernández i el seu germà Francisco i Lucio Muñoz Martínez , amb el qual es casà el 1960 Exposà individualment per primera vegada l’any 1959, a Madrid La seva pintura s’inscriu dins del corrent neorrealista madrileny i se centra bàsicament en visions fredes i desolades de façanes i objectes quotidians d’aquesta…

Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni 1506 Musée du Louvre, París, Noces de santa Caterina 1506 Accademia de Carrara i Disputa de santa Llúcia ~1550 Pinacoteca de Iesi Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia…

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d’on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l’antiga Unió Soviètica i Albània Esdevingué el novellista més important de la literatura albanesa Conreà una narrativa allegòrica que tingué el seu origen en la necessitat d’eludir la censura del règim totalitari d’ Enver Hoxha , al qual sotmeté a crítica No obstant el caràcter críptic, algunes de les seves obres foren prohibides Del conjunt de la seva obra novellística hom pot esmentar Gjenerali i ushtrisë së vdekur ‘El general de l’exèrcit mort’ 1963,…

Llicenciat i doctorat a Madrid el 1947, exercí a la seva ciutat natal 1948-2004 i fou membre de la junta de govern del Collegi Oficial de Metges de Tarragona 1986-2000 A mitjan 1960 organitzà la primera marxa collectiva entre Reus i Montserrat 108 km L’any 1973 ingressà al Comitè Català de Senders de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, el qual presidí durant més de vint-i-cinc anys Els anys setanta fou un dels principals introductors dels senders de gran recorregut GR, i contribuí a la seva descripció topogràfica i senyalització De fet, el 1975, a petició de…

Procedent d’una antiga família de funcionaris, el 1920 començà estudis d’idiomes estrangers a Chengdu, Xangai i Nanquín Aquests anys gravità vers l’anarquisme i adoptà el pseudònim Ba Jin, fusió dels noms de Bakunin i Kropotkin El 1926 anà París, on escriví la seva primera novella  Miewang ‘Anorreament’, 1927-28, de caràcter romàntic i revolucionari, i el seu èxit el decidí a dedicar-se a la literatura El 1928 s’establí a Xangai com a escriptor i traductor El 1931 publicà la seva novella més celebrada, Jia 'Família', primera  de la trilogia Jiu ‘Torrent’, a la qual seguiren Chun ‘Primavera’,…

Vida i obra Essent soldat, fou fet presoner per pirates barbarescs i dut a Alger rescatat, passà a Itàlia, on rebé ordes sagrats, i residí a Nàpols i a Roma A Roma fou familiar del cardenal Bernardino de Carvajal, el picaresc ambient dels més baixos servidors del qual evocà a la Tinellaria , comèdia plurilingüe representada davant el papa Lleó X, com probablement també ho fou la Trofea A Nàpols, el 1517, publicà la Propaladia , que recull la seva producció poètica i dramàtica Posseïa una sòlida cultura i dominava el llatí i diverses llengües romàniques, entre elles el català Una cinquena…