Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Shams al-Dīn Muḥammad Ḥafīẓ
Literatura
Poeta persa.
Xiïta, destacà per les seves composicions de tema bàquic i místic, que li ocasionaren freqüents problemes amb l’ortodòxia del poder regnant
Ramón Gaya Pomés
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor de la generació del 1936.
Fill de catalans Exiliat a Mèxic, residí després a Itàlia, amb sojorns freqüents a Barcelona Restà fidel a uns principis estètics, expressats amb una exquisida sensibilitat en els quadres i una gran claredat en els llibres
Il Burchiello
Literatura
Nom amb què fou conegut el poeta florentí, barber de professió, Domenico di Giovanni
.
Exiliat de Mèdici, s’establí a Siena 1434 i a Roma 1445 Escriví uns 150 sonets, de caire burlesc i satíric, poc intelligibles per les freqüents allusions a fets coetanis i per l’ús d’argot local
Cresques de Viviers
Esoterisme
Judaisme
Astròleg jueu.
Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalanoaragonesa Morí en l’avalot del Call de Barcelona la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme
Max Liebermann

Max Liebermann
Deutsche Fotothek
Pintura
Pintor alemany d’ascendència jueva.
Format a Berlín, Weimar, París i Barbizon Més preocupat pel tema que per la forma, adquirí relleu amb el polèmic Jesús entre els doctors 1878 Seguint la tradició realista de Menzel, introduí en l’art alemany característiques impressionistes, potser a través de l’obra de Hals, que estudià en freqüents estades a Holanda Manet i Degas, més tard, l’influïren decisivament Morí marginat pel nazisme
Jaume Vilallonga i Balam

Jaume Vilallonga i Balam
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1881-83, a les escoles oficials de Madrid 1883-86 i, autodidàcticament, en freqüents sortides a pintar tot sol la natura A París estudià a l’acadèmia Colarossi 1887-88 Fou un dels primers artistes que valorà el paisatge de Tossa, vila on residí sovint i que donà a conèixer Paisatgista d’un realisme eclèctic, exposà a Sant Feliu de Guíxols 1892, Barcelona, Madrid i Londres, on fou distingit 1894
Hecateu
Mitologia
Logògraf grec.
Seguidor d’Anaximandre, participà activament en la revolta dels jonis contra Pèrsia 499-494 aC Llargs i freqüents viatges enriquiren la seva imatge del món Hom coneix només uns fragments de les seves obres Περίοδος γῆς on descrivia la Terra i traçà un planisferi que adoptava la concepció oriental d’Anaximandre d’un disc rodejat per l’oceà i un tractat sobre les genealogies mítiques, on intentà d’elaborar una interpretació racionalista dels mites, les tradicions i les creences
Telemaco Signorini

Telemaco Signorini
© Fondaziona Bano Palazzo Zabarella
Pintura
Pintor italià.
Fill de Giovanni Signorini, pintor del gran duc Fou l’animador de les tertúlies del cafè Michelangiolo de Florència, seu de I macchiaioli, i fou un dels primers de la seva generació a pintar la natura D’ideari proudhonià, es destacà pels seus temes realistes Il vecchio mercato di Firenze , Milà, collecció particular i rebé una matisada influència de l’impressionisme francès Dels seus freqüents viatges a la Gran Bretanya, n'han quedat notables vistes ambientals i urbanes d’un sobri tipisme
Vicenç Viaplana i Mula
Pintura
Artista plàstic.
La tècnica que utilitza empra els pigments amb coles intentant evocar un misteri en les obres Són freqüents les referències a la realitat com també els elements estretament personals La Fundació ‘la Caixa’ i la Fundació Vila-Casas, entre d’altres, posseeixen obres seves Exposà el 1983 a la sala Montcada i el 1987 a la sala Metrònom Al Palau Robert, participà en la mostra “Art per al cor” 1997 És artista de la galeria Carles Taché, espai on exposa amb regularitat 1998, 2001 i 2003
Duran d’Osca
Cristianisme
Fundador de la comunitat dels pobres catòlics, composta d’antics valdesos d’ambdós sexes reconciliats amb l’Església.
El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis abans del 1207 i el Liber contra manicheos entre el 1220 i el 1223, mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina