Resultats de la cerca
Es mostren 344 resultats
Lorenzo da Ponte
Història
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Lorenzo Da Ponte
Literatura
Llibretista i aventurer venecià d’origen jueu.
El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WA Mozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore , 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia
Antonio van Halen y Sarti
Història
Militar
Militar castellà d’origen neerlandès.
Participà en la primera guerra Carlina i es destacà en l’acció de Peracamps, fet que li valgué el títol de comte de Peracamps Home de confiança d’Espartero, fou capità general de València 1838-39 i de Catalunya 1840-42, on reprimí l’alçament popular i participà en el bombardeig de Barcelona desembre del 1842 En caure Espartero 1843, fugí amb ell a Anglaterra Retornà en iniciar-se el Bienni Progressista 1854 i fou president del Tribunal Suprem de Guerra i Marina El seu germà, Juan van Halen y Sarti Cadis 1788 — 1864, també militar, lluità a Gibraltar 1805 i a la Martinica 1806 En 1808-14…
Taharka
Història
Faraó de la dinastia XXV o etiòpica (689-664 aC).
Fill de Piankhy, succeí el seu germà Šebitku Hom sap molt poca cosa sobre la seva política interior, tret de les construccions a Karnak, on aixecà un quiosc, avui mig destruït, a Medīnat Habu, a Adfu, a Tanis, la seva residència, segons sembla i de la seva religiositat A l’exterior s’enfrontà amb els assiris, perquè aquests cobejaven Egipte o perquè Taharka atiava els estats de Síria-Palestina contra ells Assarhaddon portà a terme 671 aC una campanya en la qual prengué el delta del Nil i el faraó fugí a Tebes Recuperà, però, el nord 669 aC després de la retirada del sobirà assiri, el qual…
Pablo de Sichar
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1808-31).
Parent del bisbe Eustaquio de Azara, fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona i el 1808, titular Per tal de no haver d’acceptar la dominació francesa fugí a Mallorca, on signà les pastorals anticonstitucionals editades pels bisbes la majoria de seus catalanes refugiats a l’illa Com sigui que, gràcies a un préstec seu, el capità general Castaños pogué evitar que les seves tropes s’unissin a la insurrecció de Lacy, el dia de la proclamació de la constitució el 1820 fou maltractat per la multitud i amenaçat de mort Després intentà de conviure amb el nou règim, al qual dedicà una pastoral…
Robert I de Parma
Història
Darrer duc sobirà de Parma (1854-59).
Fill de Carles III de Parma, el qual succeí després del seu assassinat Amb el procés d’unificació italiana fugí a França 1859 i perdé els seus estats
Maurice Auguste Benyowski
Història
Aventurer hongarès, colonitzador de Madagascar.
Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar Escriví unes Mémoires 1790
Joana II de Biscaia
Història
Senyora de Biscaia i de Lara (1370-71), reina de Castella i Lleó, filla de l’infant Joan Manuel i de Blanca de la Cerda y de Lara, casada amb Enric de Trastàmara, germà bastard de Pere I de Castella.
Presa per ordre d’aquest, més tard fugí a França Deixà les seves senyories 1371 al seu fill Joan Joan I de Castella , senyories que més tard uní a la corona
Charles Mac Arthur Taylor
Política
Polític liberià.
De família d’exesclaus nord-americans emigrats a Libèria, estudià als Estats Units, i retornà al seu país poc després del cop d’estat de Samuel Doe 1980, en el govern del qual ocupà diversos càrrecs Acusat per Doe d’apropiar-se de fons públics, fugí als Estats Units, on fou detingut per ser extradit, però escapà Des del 1989 encapçalà una rebellió a Libèria que, al llarg d’un període caòtic en què Doe fou assassinat 1991 i se signà un acord de pau 1995, acabà amb unes eleccions que li donaren la presidència el 1997 Donà suport als insurrectes de la veïna Sierra Leone en el conflicte de 1991-…
Abū-l-Qāsim ‘Umar al-Ṯaqafī
Història del dret
Jurista andalusí.
Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina