Resultats de la cerca

Deixeble de Miquel Soldevila i de Josep Llimona Soci fundador del Saló de Montjuïc Conreà l’escultura monumental i funerària De la seva obra sobresurt Donzella enamorada 1934 Seguí la tendència mediterranista Solia signar Antoni Ramon

Es dedicà a l’escultura funerària i dirigí un taller a Magúncia La seva obra més important és el sepulcre de l’arquebisbe d’Uriel de Gemmingen 1517-19, que es troba a la catedral de Magúncia

Treballà preferentment en escultura funerària Jean de Berry el cridà vers el 1384 a Mehum-sur-Yèvre, on li donà la direcció de les seves obres de pintura i d’escultura D’aquest període daten les miniatures del Psalteri de Jean de Berry París, Bibliothèque Nationale, que reflecteixen trets del realisme flamenc

Treballà per al rei Stanislas Lecziński a Nancy en la transformació de la capella de Notre-Dame-du-Bon-Secours, en la capella funerària dels Lecziński i en la urbanització de la Place Royale avui Place Stanislas 1753-55, de la Place de la Carrière i de la Place de l’Alliance 1756 A Lunéville féu els primers jardins francesos de gust xinès

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Format a Bolonya i deixeble de Giulio Romano, amb qui collaborà en els frescs del Palazzo del Te a Màntua 1526-30, desenvolupà la seva activitat principalment a França, on fou cridat per Francesc I 1531 Juntament amb Rosso Fiorentino i sol, després de la mort d’aquell 1540, dirigí les obres i la decoració de les estances del castell de Fontainebleau i projectà la capella funerària dels Valois a Saint-Denis Autor de nombrosos dibuixos sobre temes de l’antiguitat i de cartons per a tapissos, la seva influència fou decisiva en el desenvolupament de l’escola de Fontainebleau

Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es traslladà a…

Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura S’abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on s’ha detectat l’influx de Constantin Meunier Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des…

Fill d’un granger Treballà amb l’imatger Pau Figueres i el 1910 ja guanyà un premi local El coneixement d’unes obres de Casanovas encaminà la seva visió estètica Installat a Barcelona 1915, treballà amb el marbrista Bechini i estudià a Llotja El 1916 féu la seva primera exposició individual, al Centre de Lectura de Reus, on tornà a exposar el 1917 Gràcies al mecenatge d’Evarist Fàbregas i Pàmies treballà a Barcelona Pensionat pel Cercle Artístic el 1921, viatjà a Londres i a París, on l’impressionà l’art antic dels museus Relacionat amb els Evolucionistes, exposaria amb ells des del 1923…

Nascut en el si d'una família de botiguers, de pare  alemany i mare caixubi , ètnia que té una certa importància en la seves obres, a disset anys s’allistà a les SS , i el 1944 fou mobilitzat per combatre en una divisió cuirassada Capturat pels aliats a la fi de la Segona Guerra Mundial, en sortir del camp de presoners treballà en oficis diversos, entre d’altres, treballador agrícola, miner i picapedrer d’una funerària Posteriorment estudià escultura i arts gràfiques a l’Acadèmia de Düsseldorf 1948-52 i, més tard, a l’Escola Superior de Berlín 1952-56 Tot i dedicar-se sobretot a les arts…