Resultats de la cerca

Es distingí com a periodista republicà federal a La Democracia , diari de Castelar dirigí La Federación Española i fundà El Demócrata Andaluz , d’idees furiosament antimonàrquiques i anticlericals Després de la revolució del 1868 fou repetidament diputat, i el 1873 es posà al capdavant dels insurrectes cantonalistes de Cadis retuda la plaça, es refugià a França Havent tornat a la península Ibèrica, s’apartà totalment de la política i es dedicà a la redacció del seu Diccionario Etimológico

Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…

Procurador del consell del rei del 1785 al 1791 des del 1789 s’arrenglerà entre els revolucionaris membre de la guàrdia nacional, president del districte dels Cordeliers, membre del club del mateix nom 1790, membre del departament i de la comuna de París 1791 La seva actuació fou sovint contradictòria i fou acusat de vendre's a la cort d’altra banda, la seva manca de línia política era també determinada per la seva exuberant personalitat, feta alhora d’anhel de plaers i de bonhomia, de peresa per a l’acció i d’exaltació davant els moviments populars cosa que provocava el desfermament de la…