Resultats de la cerca

Creador del primer fusell automàtic, conegut com a fusell Maxim , contribuí a perfeccionar les làmpades de filament de carboni i posà en pràctica una “màquina voladora” ideada per ell, abans que els germans Wright construïssin els primers aeroplans

Membre del Tiro Nacional de Barcelona des del 1956 Guanyà per primera vegada el Campionat d’Espanya en la prova de fusell a 300 m el 1959 Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 en les proves de 50 m carrabina estirat i tres posi-cions També participà en diverses tirades internacionals, com en l’Encontre Llatí de Torí 1960 Guanyà alguns campionats estatals en carrabina i en fusell de guerra, i diversos campionats de Barcelona Des del 1970 és soci de mèrit del club

Dissenyà la pistola que porta el seu nom Treballà amb l’armer Von Mannlicher en la transformació del fusell Werndl en arma de repetició per mitjà d’un carregador i en l’elaboració d’un fusell experimental automàtic El 1891 s’associà amb l’industrial berlinès Ludwig Loewe, i en l’època de Borchard es posaren a produir la pistola automàtica Cap al 1900 l’adoptà l’exèrcit suís, en el calibre 7,65, el 1904, la marina alemanya, i el 1908, tot l’exèrcit alemany Són destacables la seguretat i la precisió en el tir de la pistola

El 1873 fundà amb el seu germà Wilhelm Oberndorf 1834 — 1882, la factoria d’Oberndorf, origen de la dinastia d’armers Mauser, el primer gran èxit dels quals fou el fusell M 1871, de mecanisme de forellat i un sol tret, adoptat reglamentàriament per l’exèrcit prussià Els models de repetició foren exportats a un gran nombre d’estats Una altra arma notable fou una pistola automàtica que duia el dipòsit de bales fora de l’empunyadura, una versió de la qual disparava a ràfegues El fusell M 1898, utilitzat ja a la Primera Guerra Mundial, es fabricat encara avui, amb…

El 1886 inventà el fusell que porta el seu nom, notable pel fet d’haver estat el primer dels de mecanisme de forrellat que incorporava un sistema de repetició, munició de petit calibre i pólvora sense fum

El 1930 fou deportat a la ciutat siberiana de Tomsk amb la seva família, víctima de les purgues de Stalin Després de completar una formació com a tècnic mitjà, el 1940 s’incorporà a l’exèrcit soviètic Ferit greument l’octubre del 1941 en l’ofensiva alemanya a la Segona Guerra Mundial, durant l’hospitalització concebé un nou fusell d’utilització simple i alhora fiable El 1947 presentà el prototip del fusell automàtic AK-47, conegut popularment amb el nom de kalàixnikov El 1949 hom en començà la producció en sèrie a la ciutat d’Iževsk i esdevingué, per la seva…

Fou un dels primers membres del Tiro Nacional de Barcelona al principi del segle XX, on també exercí funcions directives Guanyà alguns campionats regionals i concursos organitzats pel club entre les dècades de 1910 i 1930 El 1931 rebé la medalla honorífica del club, i el 1932 encara fou campió de Catalunya de fusell El 1935 participà en el Campionat d’Espanya, que s’organitzà com a prova preolímpica També practicà el tir al colomí amb la Reial Associació de Caçadors

Installat a Tarragona des del 1889, impulsà esports com la boxa, l’esgrima, la lluita, el ciclisme i el futbol, i creà les seves respectives seccions al Club Gimnàstic de Tarragona Fou subcampió d’Espanya de ciclisme 1898 i campió de Catalunya d’esgrima en sabre 1903 i de tir amb fusell 1919 Organitzà la Volta Ciclista a Tarragona 1908 Fou directiu i president del Gimnàstic 1916, i directiu del Club Nàutic Tarragona És fill predilecte de Tarragona i un carrer de la ciutat porta el seu nom

El 1951 es feu soci del Tiro Nacional de Barcelona Guanyà torneigs locals en diverses modalitats i obtingué el Campionat de Catalunya en tres posicions de 50 m amb fusell i fou segon amb arma pneumàtica 1955 Parallelament inicià la seva faceta d’àrbitre de tir Tornà a proclamar-se campió de Catalunya 1962, en la modalitat de màuser en la distància de 50 m Arbitrà les proves de tir més rellevants de l’època i fou un dels principals àrbitres de precisió de l’Estat espanyol Des del 1962 i durant 25 anys fou àrbitre internacional de tir

Filla de sindicalistes, la seva família tornà a Barcelona el 1930, i molt aviat s’incorporà a les  Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya Durant la Guerra Civil Espanyola  treballà de periodista en diaris republicans i com a traductora del corresponsal del diari soviètic Pravda La seva foto, amb l'uniforme de miliciana republicana i amb un fusell a la terrassa de l’Hotel Colón de  Barcelona, presa pel fotògraf alemany Hans Gutmann el 21 de juliol de 1936, esdevingué un símbol de la causa republicana Posteriorment visqué exiliada a França i a la República Dominicana Tornà…