Resultats de la cerca

La seva passió el fa metge i bisbe de Sebaste d’Armènia L’Església Catòlica i l’Església Oriental en celebren la festa el 3 i l’11 de febrer, respectivament

El seu estil és una derivació llunyana del de Jaume Huguet, i mostra contactes amb el de Francisco Solives Hom li atribueix un retaule de Sant Martí Museu Bonnat, de Baiona i, al Metropolitan Museum de Nova York, un altre dedicat a sant Joan Baptista i una predella amb escenes de la Passió

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

Participà a la decoració del Palau Reial a Poblet 1398-1408, obra dirigida per l’arquitecte Arnau Bargués Hom li atribueix la imatge de Sant Rafael a la façana gòtica de la casa de la ciutat de Barcelona, deguda segons altres estudiosos a Pere Sanglada Hom el creu introductor d’un nou corrent a l’escultura gòtica catalana que es decanta vers una aproximació més imaginativa i alhora més expressiva de la realitat

Autor d’una part de la vaixella que Barcelona oferí al príncep de Viana D’ell es conserva la creu parroquial gòtica de Sant Fèlix de Sabadell 1457

Bon coneixedor del gòtic publicà diversos estudis sobre l’arquitectura gòtica, contribuí a la difusió del neogòtic a la Gran Bretanya és obra seva el palau de justícia de Londres

Vida i obra Fill d’una família benestant d’Osona, oriünda del Mas Godaiol de Folgueroles, i nebot i deixeble de mossèn Josep Gudiol i Cunill Destacà ja en plena joventut pels seus coneixements artístics, i s’inicià com a arqueòleg collaborant amb Pere Bosch i Gimpera en la Secció Historicoarqueològica de l’IEC L’any 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’escola d’enginyers, en la qual feu dos cursos, i a vint-i-un anys inicià els estudis d’arquitectura i es titulà el 1934 Al principi de la dècada del 1930 viatjà als Estats Units per estudiar història de l’art, entrà en contacte amb…

Pertanyent estilísticament a l’anomenada escola escultòrica gòtica de Lleida Amb Pere Bonull féu ~1314 el monument funerari de Jaume II i Blanca d’Anjou al monestir de Santes Creus, i potser treballà personalment l’estàtua jacent de la reina

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Pastor protestant Fou membre de la Lliga Gòtica collaborà a la revista Iduna , òrgan d’expressió del moviment de revitalització de la cultura autòctona Recollí un gran nombre de cançons i de melodies populars Entre altres reculls publicà, en collaboració amb Geijer, els Svenska folkvisor frånfrontiden ‘Cants populars suecs’, 1814-16