Resultats de la cerca

Imitador de JAWatteau, a la mort d’aquest l’obra de Lancret, de la mateixa temàtica però mancada de la sensibilitat i poesia de Watteau, fou, tanmateix, molt apreciada pels colleccionistes Féu sèries sobre temes galants i escenes de la vida quotidiana La lliçó de música Musée du Louvre, París, Festa en un bosc Wallace Collection, Londres

Adoptà el nom artístic de Grock, i es féu conèixer pel seu virtuosisme musical i la seva habilitat acrobàtica Formà parella amb Marius Galante i Antonet, i sobretot amb Max Van Emden, amb el qual fou famós arreu del món

Fou un dels principals representants del surrealisme i director, amb Pierre Naville, de la revista La révolution surréaliste És autor dels reculls poètics Immortelle maladie 1929, Je sublime 1936 i dels contes La brebis galante 1924 Estigué casat amb la pintora  Remei Varo i Uranga

A Barcelona fundà el setmanari Vida Galante , i dirigí a Madrid les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos Les seves primeres novelles són de caràcter eròtic, tendència que després esdevingué més matisada El seductor 1902, Memorias de un vagón de ferrocarril 1925, la sèrie Las raíces 1934, Un hombre se va 1964 També és autor d’unes memòries

Fou mestre de capella a Toló, Arle i Tolosa de Llenguadoc i, del 1694 al 1700, de Notre-Dame de París Abandonà la música religiosa per la de teatre a causa de l’èxit de la seva òpera ballet L’Europe galante 1697, amb llibret d’Houdard de la Motte Campra escriví també òperes Tancrède, 1702 Camille , 1717 i divertimenti i òperes breus per a la cort de Versalles, on fou mestre de la capella reial La seva obra és considerada el nexe entre la de Lully i la de Rameau

Estudià piano a l’Escola de Música de Vic i al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i cant a la Royal Academy of Music i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres El 1997 obtingué el primer premi de la seva especialitat al concurs internacional de cant Francesc Viñas de Barcelona Aquell mateix any debutà al festival de Glyndebourne Sussex, Anglaterra Des de llavors ha actuat amb les principals orquestres Europa Galante, London Baroque, Al Ayre Español, etc, teatres i festivals europeus Innsbruck, Utrecht, Granada, Conca, Viena, Amsterdam, etc El 2001 debutà al…

Després d’un primer intent fallit amb la farsa Les originaux que el portà a fer-se monjo trapenc durant un temps, retornà als escenaris parisencs amb l' opéra-ballet L’Europe galante , amb música d’André Campra 1697, l’èxit de la qual el convertí en un dels llibretistes més sollicitats de la França del seu temps Entre d’altres, escriví llibrets per a òperes d’André-Cardinal Destouches Issé , 1697 Amadis de Grèce , 1699 i Marin Marais Alcyone , 1706 Séméle , 1709 Adaptà també textos de l' Antic Testament , que musicaren AC Destouches i Louis Clérambault Polemitzà amb Voltaire a…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i més tard els amplià a Roma, on es diplomà l’any 1981 Atret per la música barroca, estrenà l’oratori d’Alessandro Scarlatti Humanità e Lucifero a Beaune, França Fundà el grup orquestral L’Europa Galante, amb el qual ha enregistrat diverses obres, com ara Les quatre estacions de Vivaldi, sempre amb criteris historicistes i amb instruments originals L’estil de Biondi es caracteritza pel rigor musicològic i la frescor pròpia de la mediterraneïtat, especialment en el Barroc italià, però també en les seves interpretacions d’obres de…

Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual  18° de Latitude Sud És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie…

Estudià música amb C Nielsen i Th Laub El 1916 fou contractat com a organista a l’església de Skovshoved, un suburbi de Copenhaguen Després de la Primera Guerra Mundial li arribà la fama i els seus lieder i cantates començaren a ésser molt apreciats a Dinamarca El seu llenguatge no es pot considerar estrictament nacionalista, però és deutor de Nielsen El 1922 el mateix Nielsen li estrenà una simfonia, que fou molt ben rebuda La seva òpera Fête galante 1923-30 fou molt ben acollida pel públic, però la crítica desaprovà la seva excessiva durada i, després de sis representacions,…