Resultats de la cerca

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Debutà a Zuric com a ciclista a 12 anys practicà també el rugbi, l’atletisme i, sobretot, el futbol, amb el FC Excelsior, del qual se separà i fundà el FC Zuric Comerciant d’ofici, el 1899 passà a residir a Barcelona Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà…

Considerat un sportmen de l’època, practicà diversos esports i destacà en ciclisme, rugbi, natació, atletisme i, sobretot, futbol Abans d’arribar a Barcelona a final del segle XIX, passà per Zuric, Basilea i Lió Amb un grup d’amics començà a practicar el futbol al barri de Sant Gervasi i tingué la idea de crear un club, a l’estil dels que ja hi havia a França i a Suïssa Efectuà una crida per mitjà d’una gasetilla publicada a Los Deportes i el 29 de novembre de 1899 es constituí el Foot-ball Club Barcelona en una reunió celebrada al local del Gimnàs Solé No volgué ser-ne el primer president,…

Fill de Lluís Serrahima i Camín Fundador, juntament amb els seus germans del Club de Futbol Junior 1917, on destacà en la secció d’atletisme Feu doblet en les proves de velocitat, 100 m i 200 m, del Campionat de Catalunya 1928 Aquell mateix any ocupà el segon lloc en aquestes mateixes distàncies en el Campionat d’Espanya En els Jocs Olímpics d’Amsterdam 1928 competí en 100 m, 200 m i en el relleu de 4×100 m En campionats estatals assolí el títol en 200 m 1929 i 4×100 m 1929, 1930 com a integrant de la selecció catalana, amb la qual establí sengles rècords d’Espanya Posteriorment, fou…

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Contractat per Joan Gamper per entrenar el Futbol Club Barcelona el 1917, és considerat el primer entrenador oficial de la història del club, funció que anteriorment exercia el capità de l’equip Debutà a la banqueta el 7 de gener de 1917 Fou substituït pel jugador Jack Greenwell quatre mesos més tard

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1916-17, amb Gaspar Rosés de president Posteriorment exercí com a vicepresident 1918, i accedí a la presidència del club 1919-20 quan Joan Gamper deixà el càrrec per tercera vegada Durant el seu mandat el Barça guanyà una Copa d’Espanya i un Campionat de Catalunya, s’elaboraren uns nous estatuts i el club augmentà en nombre de socis Fou rellevat per Gaspar Rosés

Destacà com a davanter en el CE Manresa els anys vint Fou campió de Catalunya de tercera categoria la temporada 1924-25 Marcà els quatre gols del seu equip en la final disputada a les Corts contra el Nàstic de Tarragona La temporada 1921-22 milità en el FC Barcelona on jugà 8 partits i marcà 4 gols Fou campió de Copa i de la Copa Catalunya Al febrer del 1923 s’arrenglerà amb la selecció catalana en l’homenatge a Joan Gamper

El 1953 s’incorporà a la junta directiva del FC Barcelona com a vicepresident Presidí l’equip filial de futbol a partir del 1956, quan prengué el nom de CD Comtal Accedí a la presidència del club blaugrana 1961-68 i durant el seu mandat aconseguí la requalificació del terreny del camp de les Corts, que vengué el 1966, i creà el Trofeu Joan Gamper l’estiu del mateix any El malestar creat pels escassos èxits esportius —l’equip de futbol només guanyà una Copa 1963 i una Copa de Fires 1966— provocà la seva dimissió També fou president del Club de Golf Costa Brava 1975-82

Fou president del Futbol Club Barcelona des del 20 de desembre de 1931 fins al 16 de juliol de 1934 Anteriorment, ja havia estat a la vicepresidència del club amb Joan Gamper, substituint en el càrrec Antoni Oliver La seva etapa al capdavant del club estigué marcada per una profunda crisi econòmica i el sensible descens en el nombre de socis La decisió més polèmica que hagué d’afrontar fou donar de baixa Samitier El fracàs en la renovació de l’equip i els mals resultats de la temporada 1933-34 en precipitaren la dimissió Durant el seu mandat el primer equip de futbol tan sols…