Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Antoni Papell i Garbí
Historiografia
Historiador.
Fou arxiver de la diputació provincial de Girona i catedràtic dels instituts d’Eivissa i Palma Publicà Sant Pere de Roda 1930, L’Empordà a la guerra carlina 1931, Reyes y corsarios 1935, El libro de Vizcaya 1936, Quevedo, su tiempo, su vida, su obra 1947, i Moratín, su vida y su época 1958
Sergi Catarain Ruiz
Handbol
Porter d’handbol.
Format a les categories inferiors del Club Handbol Garbí, l’any 2002 fitxà pel Futbol Club Barcelona Entre el 2005 i el 2007 jugà amb el primer equip blaugrana i posteriorment ingressà a les files de l’OAR Corunya 2007-08 i de l’Algeciras Balonmano 2008-09 El 2009 fitxà pel Club Handbol Palautordera En el seu palmarès figuren una Lliga 2006, una Copa del Rei 2007 i una Supercopa d’Espanya 2007 Retirat com a jugador, ha estat entrenador del Club Handbol Garbí de Palafrugell 2015-17 i del Club Handbol Bordils 2017-19
Dolors Viladrich i Pascual
Música
Compositora de sardanes.
Tot i que filla de músics, no fou fins l’any 1994 que, a causa d’una prejubilació, aprofundí en els seus coneixements musicals, cursant estudis a l’escola Esclat de Manresa Des del 2000, assessorada per Manel Artiaga, de la cobla Montgrins, començà a compondre sardanes, de les quals n'hi ha registrades una trentena, i l’any 2001 estrenà la primera, Un sentiment Cal destacar-ne Anna Maria i Per a tu Joan , finalistes al concurs La Sardana de L’Any del 2005 i del 2009, respectivament La seva darrera sardana, El garbí de Palamós , fou estrenada el juliol del 2010 L’any 2008 …
Robert Vergés i Cadanet
Dret
Advocat i jurista.
Fill del pedagog Pere Vergés, compaginà la seva carrera com a advocat i jurista amb una intensa activitat cultural i social, en què destaquen el seu paper en la fundació d’Edicions 62 i en iniciatives pedagògiques com les Escoles Garbí i la Fundació Pere Vergés Políticament, milità al Reagrupament Democràtic i Socialista de Josep Pallach i, després que aquest partit es fusionés en el si del PSC, entrà a Esquerra Republicana de Catalunya els anys en què Heribert Barrera n'era el secretari general Més tard, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya Pel que fa a càrrecs…
Pere Vergés i Farnés
Educació
Mestre.
Estigué molt vinculat al moviment de renovació pedagògic, que introduí al Principat els corrents de l’escola nova Inicià la seva formació a les escoles del districte segon de Barcelona adscrites a l’Escola Moderna de FFerrer i Guàrdia i a les del districte sisè, on més tard inicià la seva tasca pedagògica Amplià coneixements als Estudis Normals de la Mancomunitat 1917, on participà a les classes que feia Eugeni d’Ors Nomenat director de l’Escola del Mar el 1921, sota el patronatge de MAinaud, dedicà la seva activitat educativa a endegar una de les institucions pedagògiques models de Barcelona…
David-John Mackay Goodchild
Arquitectura
Arquitecte d’origen anglès.
Titulat a Londres el 1958, l’any següent s'installà a Barcelona, on es graduà el 1966 S’integrà a l’equip d’arquitectes barceloní MBM, format per Oriol Bohigas i Josep M Martorell i Codina , amb els quals compartí la paternitat de la seva obra des del 1962 De les seves realitzacions cal esmentar el projecte de la Vila Olímpica de Barcelona , les escoles Garbí 1965 i Thau 1974, la Mansana Mollet 1987, l’hotel Melià de Puerto Vallarta Mèxic, 1990, els habitatges Kochstrasse de Berlín 1992, la nova seu de la UGT a Barcelona 2008, l’Illa Escorial de Barcelona 2009, la Torre Blanca l’…
Carles Ferrater i Lambarri
Arquitectura
Arquitecte.
Obtingué el títol el 1970 a l’ETSAB Rebé el premi Ciutat de Barcelona l’any 1999 pel Jardí Botànic de Montjuïc, iniciat el 1989 amb Josep Lluís Canosa i Elisabeth Figueras En les primeres realitzacions es feren palesos els trets mediterranis i la influència coderchiana que caracteritzen la seva extensa obra És el cas dels diversos edificis construïts a l’Estartit, com l’edifici El Port 1979 i l’edifici Garbí 1987-88, el Guix de la Meda 1984 i la casa Molinet 1986-88 o el Club Nàutic 1988-91 Destaquen també els grans projectes realitzats a Barcelona amb motiu de la celebració dels…
Josep Anton Codina i Olivé
Teatre
Director escènic, pedagog i gestor teatral.
El 1963 ingressà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual EADAG, on participà com a ajudant de direcció en muntatges de MA Capmany i R Salvat com ara Vent de garbí i una mica de por 1964, Ronda de mort a Sinera 1965 o La bona persona de Sezuan 1966 El 1967 dirigí No importa dónde se nace , de R Salvat, i Balades del clam i la fam , de X Fàbregas, i el 1968, Juli Cèsar , de W Shakespeare Des del 1968 fins al 1975, juntament amb MA Capmany i JV Alcover, formà la Companyia Ca, Barret, i s’encarregà de la direcció i producció dels espectacles de cabaret a la Cova del Drac, dels quals destaquen Dones…
Josep Vidal i Bachs
Cristianisme
Religiós escolapi, músic, director d’escolanies.
Biografia Els fets de l’octubre del 1934 obligaren la seva família a abandonar Barcelona, que es traslladà primer a Castellar del Vallès i després a Vilatenim De nou a Barcelona, el 1939 fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni El 1947 entrà al calassanciat d’Alella amb la decisió de ser escolapi El 7 d’agost de 1949 començà el noviciat i professà el 13 d’agost de 1950 Cursà filosofia a Iratxe i l’enviaren a Marsella per estudiar teologia El 1956 començà el magisteri a Granollers i el 21 de setembre de 1957 fou ordenat sacerdot a la basílica de Montserrat A les escoles de Sant Pàpol, a…
Oriol Bohigas i Guardiola
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i investigador.
Fill de Pere Bohigas i Tarragó Titulat el 1951, tècnic diplomat en urbanisme 1961 i doctor el 1965 Partí d’un realisme fonamental i tingué una posició renovadora en el llenguatge del disseny, que enclou aspectes polèmics contra les utopies La seva obra és vasta i personal Fou un dels promotors del Grup R 1953-63 El 1962 creà l’estudi MBM Arquitectes juntament amb Josep M Martorell , al qual posteriorment s’uniren David Mackay 1962, Albert Puigdomènech 1994-2000 i Oriol Capdevila i Francesc Gual 2000 De les seves obres cal esmentar la Mútua Metallúrgica el grup d’habitatges de la ronda del…
, ,