Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Geló
Història
Tirà de Gela i de Siracusa.
Fou cridat pels grans propietaris de Siracusa per restablir-hi l’ordre La ciutat prosperà i la seva dominació s’estengué a una gran part de Sicília Amenaçat pels cartaginesos, els vencé a Himera 480 aC
Èsquil

Escultura-retrat d'Èsquil
© Fototeca.cat
Teatre
Autor dramàtic grec.
Lluità a Marató i Salamina Autor i actor, triomfà a Atenes amb Els perses 472 aC i la trilogia tebana 467 aC —de la qual resta Els set contra Tebes , que formava part de la trilogia amb Lai i Èdip —, i a la cort de Hieró, a Sicília, amb Les Ètnees 470 aC El 458 aC guanyà un concurs amb l' Orestíada , l’única trilogia completa que n'ha restat Èsquil fa de la justícia divina, a la qual l’home pietós ha d’adaptar-se, el nucli del seu pensament teològic En el seu teatre, la fe, justificada pels mites antics, és sempre racionalitzada Introduí en la representació dramàtica un segon actor i, seguint…
Èsquil
Música
Autor grec de tragèdies clàssiques.
Juntament amb Eurípides i Sòfocles, és considerat un dels principals escriptors d’aquest gènere És autor de més de vuitanta obres teatrals de gèneres diversos, de les quals només s’han conservat vuit tragèdies Hi ha dubtes sobre l’execució de música en les tragèdies d’Èsquil Tanmateix, les nombroses referències musicals que contenen -des de l’esment directe d’instruments fins a les analogies amb modes i expressions musicals a través de les quals el cor o els personatges subratllen estats d’ànim, generalment lamentacions, o els intercanvis de natura ’coral’ entre ambdós- fan suposar que la…
Teró d’Agrigent
Història
Tirà d’Agrigent.
De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar
Carme Junyent i Figueras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o Contra la planificació 1998, i com a editora o en…