Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres i doctor amb una tesi sobre l’aprenentatge del català com a llengua estrangera 1982, fou catedràtic de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà alguns treballs acadèmics en publicacions especialitzades En el camp audiovisual, traduí nombrosos guions per a TV3 al llarg de la primera dècada d’existència D’ençà que el 1966 sortí a la llum La mort a Venècia i Mario i el màgic de Thomas Mann, traduí una seixantena d’obres a partir de l’alemany i l’anglès Sobresurten alguns clàssics de la literatura alemanya, com…

És autor de Noctes atticae obra traduïda al català per M Olivar i Cebrià Montserrat, 1930-34, on dóna informacions valuoses sobre filosofia, llengua, literatura, religió i lleis de Roma i, en general, sobre el món romà, en un llenguatge elegant i planer

S’inicià en el patinatge artístic a deu anys amb Glòria Mas El 1989 l’expatinadora Susanna Palès fou la seva preparadora Posteriorment, feu una estada de dos anys a París amb l’entrenador Didier Gallegué Formà part de l’equip de patinatge sobre gel del Futbol Club Barcelona Assolí vuit campionats d'Espanya consecutius 1995-2002 Disputà els Jocs Olímpics d’Hivern de Lillehammer 1994 i Nagano 1998 També participà en onze campionats del Món i cinc d'Europa

Assolí cinc campionats d’Espanya consecutius, i fou la primera classificada en la categoria sènior femenina 1975-79 Participà en els Campionats d’Europa i del Món 1977-80 i en competicions internacionals com Zlatna Pirueta Zagreva 1977, 1978 i el Critèrium Nacional de França 1974, 1975 Amb dinou anys participà en els Jocs Olímpics de Lake Placid 1980 Durant cinc anys 1973-78, s’entrenà al Centre de Recherche et d’Expertise de la Performance Sportive, centre d’alt rendiment esportiu de Font-romeu Alta Cerdanya Fou entrenadora de la patinadora Marta Andrade Fou membre de la Federació Catalana…

Des del 2005 i fins al 2010 ha guanyat tretze medalles d’or en diverses proves de la Copa del Món de patinatge sobre gel, i ha estat medalla d’or als Campionats del Món del 2007 i el 2009 en la modalitat de persecució per equips, i també en la de 1000 m en els del 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 guanyà la medalla d’argent en persecució per equips, i en els de Vancouver 2010 l’or en 1000 m

Amb l’Igualada Hoquei Línia es proclamà campió de Catalunya 1999, 2000 i d’Espanya 2001 i guanyà la Copa del Rei 1999 L’any 2000 fou el màxim golejador de la selecció espanyola d’hoquei en línia, amb la qual participà en tres Campionats del Món 2000, 2001, 2003 També formà part de la selecció espanyola d’hoquei sobre gel, amb la qual guanyà l’or en el grup D del Campionat d’Europa 1999 i disputà quatre Campionats del Món 1997-2000

S’inicià en l’hoquei en línia amb el CH Cervelló, en el qual jugà fins la temporada 2005-06 excepte la 2004-05, que milità en el CH Jujol Les temporades 2006-07 i 2007-08 jugà a l’AE Sant Andreu, amb el qual debutà a la Lliga espanyola I la 2008-09 fitxà pel CPL Valladolid, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes de la Reina 2010, 2011 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual jugà quatre Mundials, i amb la catalana es proclamà subcampiona de la World Inline Hockey Cup de Michigan L’any 2008 començà a jugar a hoquei sobre gel amb el Valladolid, amb el qual…

Jugà amb el Club Turó de Barcelona 1949-51 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1951-58, amb el qual conquerí cinc Campionats de Catalunya 1952, 1953, 1955, 1956, 1958 i quatre d’Espanya 1954-57 Amb la selecció espanyola, debutà el 1952, jugà 148 partits, i guanyà tres Mundials 1954, 1955, 1964, tres Europeus 1954, 1955, 1957, quatre Copes de les Nacions 1952, 1957, 1959, 1960 i una Copa Llatina 1958 El 1959 marxà a Bèlgica per motius professionals i fou jugador entrenador del Sunday’s de Brusselles fins el 1961 Quan tornà a Catalunya fitxà pel Club Esportiu Laietà 1962-66, el Girona Hoquei Club…

Entre el 1969 i el 1980 ocupà el primer lloc del patinatge mundial formant parella amb Aleksej Ulanov, primer, i amb Aleksandr Zaicev, després Amb el primer fou campiona d’Europa i del món de parelles del 1969 al 1972, a més de guanyar el títol olímpic a Sapporo 1972, i amb el segon, amb el qual es casà el 1976, obtingué els títols continentals i mundials del 1973 al 1980 i els olímpics d’Innsbruck 1976 i Lake Placid 1980 En el decurs de la seva carrera, fou onze vegades campiona d’Europa i del món i tres vegades olímpica Es retirà el 1980

Forma part de la selecció canadenca des del 2005, i ha estat medalla d’or en la modalitat d’equip als campionats del món 2005 i 2007, en 5000 m relleus 2005 i 2006, en 3000 m 2006 i en 500 m 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 obtingué la medalla d’argent en 5000 m relleus, i en els de Vancouver 2010 tornà a ser primer en aquesta prova de l’equip canadenc de la qual també formava part el seu germà François Hamelin Sainte-Julie 1986 En aquests mateixos jocs, Charles Hamelin també guanyà la medalla d’or en 500 m Al gener del 2009 establí el rècord mundial en 1000 m