Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, i s’hi formà literàriament Nebot de Joan Maragall, que l’encoratjà vers la poesia, d’un to narratiu, goethià i maragallià, amb empelts modernistes Relacionat de jove amb el grup d' El Rovell de l'Ou Publicà Elegies germàniques 1910, La merla i altres cants 1914, Tres poemes 1920, Odes i ciutats de visió 1930, Un tragipoema i Tizianella 1934 i Les elegies i els jardins 1938, premi Folguera 1937 Com a novellista assimilà influències germàniques en Dues conversions i una mort 1927, El camí errat 1927 i El sobrevingut 1932 té un…
Viggo Brøndal
Lingüística i sociolingüística
Lingüista danès.
Estudià a Copenhaguen, on fou professor de llengües romàniques des del 1918 De primer escriví sobre substrat i manlleu en les llengües romàniques i germàniques i sobre toponímia danesa A partir d' Ordklasserne ‘Classes de mots’, 1928, es consagrà a la teoria lingüística general, amb una tendència a l’abstracció i al formalisme, que a vegades el posa més a prop de la filosofia que de la lingüística estricta
Ludwig Uhland
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Professor de llengües germàniques a Tübingen Diputat liberal al parlament de Frankfurt 1848, tornà a la càtedra després de la dissolució de l’Assemblea de Diputats Notable representant del Romanticisme de Suàbia, la seva obra lírica reflecteix un sentiment d’unió amb la natura i el paisatge de la seva terra Cal esmentar Die Kapelle ‘La capella’ i Der Wirtin Töchterlein ‘La filleta de la mestressa’ La part més original de la seva producció es troba a les balades de to popular, fruit dels seus estudis sobre els vells contes i lieder germànics L’obra dramàtica és considerada menys…
Ferenc Oliver Brachfeld
Filosofia
Humanista hongarès.
Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de…
Josep II
Història
Emperador romanogermànic i rei de Romans i de Germània (1765-90).
Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis…
Franz Stefan Griebl
Literatura
Dramaturg, assagista i novel·lista austríac.
Estudià germàniques i història, i posteriorment es dedicà a la literatura Ha viscut a Viena, Pichlwang i Buenos Aires Com a autor teatral, ha publicat, entre d’altres, els drames Kafka Eine Komödie ‘Kafka Una comèdia’, 1997, Mayerling 2001 i Prinzessin Eisenherz ‘Princesa Valenta’, 2009 També s’ha dedicat a la novella Die Krautflut ‘L’onada de xucrut’, 1995, premi Ingeborg Bachmann, Das Fest der Steine oder Die Wunderkammer der Exzentrik ‘La festa de les pedres o La cambra fantàstica de l’excentricitat’, 2005, premi Buch Preis austríac 2006 i Österreich ist schön ‘Àustria és…
Antoine Frédéric Ozanam

Frédéric Ozanam
© Fototeca.cat
Història
Erudit i apologista francès.
Fundador de la Societat de Sant Vicenç de Paül, com també de les Conferències de Sant Vicenç de Paül , el 1833, mentre estudiava lleis i literatura a París, s’ajuntà a R Chateaubriand, C F R Montalembert, H D Lacordaire —amb qui fundà 1848 l’"Ère Nouvelle”, portaveu de llurs ideals socials— i altres catòlics progressistes Fou professor a la Sorbona 1841 i 1844-52 Edità alguns dels primers poetes franciscans d’Itàlia 1852, recull important per a la història de l’espiritualitat medieval Fou partidari del liberalisme polític, motiu pel qual sofrí atacs diversos, i acabà la vida retirat de tota…
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Poeta, crític literari, dramaturg, novel·lista i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall, el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la…
Jacob Grimm
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del…
Asger Hamerik
Música
Compositor, director i pedagog danès.
Des de la seva infantesa es relacionà amb els cercles musicals més influents del seu país Després d’estrenar les primeres composicions, el 1862 es traslladà a Berlín, on estudià amb H von Bülow En aquest moment devia ser prou conegut, perquè Wagner el convidà a traslladar-se a Munic L’esclat de la guerra entre Alemanya i Dinamarca el feu abandonar les terres germàniques, i anà a estudiar amb H Berlioz a París Seguint les tècniques orquestrals de Berlioz compongué un Himne de la pau per a gran orquestra, dos orgues, catorze arpes i campanes, estrenat a l’exposició de París del…