Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
François-Auguste Gevaert
Música
Musicòleg, professor i compositor belga.
A l’edat de tretze anys entrà al Conservatori de Gant per estudiar piano amb De Somere i harmonia amb Mengal, i quan en tenia quinze es convertí en professor de piano El 1847 guanyà el primer premi de la Societat de les Belles Arts de Gant i el Premi de Roma de Composició belga Del 1849 al 1852 viatjà per França, Espanya, Itàlia i Alemanya A Madrid compongué la Fantasía sobre motivos españoles per a orquestra, dedicada a la reina Isabel II, i escriví el seu estudi Rapport sur l’état de la musique en Espagne Com a compositor aconseguí alguns èxits amb el conreu del gènere de l' opéra-comique…
François-Auguste Gevaert
Música
Compositor i musicòleg belga.
Fou premi de Roma 1847 amb la cantata flamenca België Publicà un Rapport sur la situation de la musique en Espagne 1851 Dirigí l’Opéra de París 1867-70 i, des del 1871, el conservatori de Brusselles, que convertí en un dels més prestigiosos d’Europa Escriví Histoire et théorie de la musique de l’antiquité 1875-81, Traité d’harmonie 1905-07, etc
Edgar Pierre Joseph Tinel
Música
Compositor i pianista belga.
Estudià al Conservatori de Brusselles amb L Brassin piano, FJ Fétis, M Kufferath contrapunt i FA Gevaert composició En acabar els seus estudis inicià una important carrera com a virtuós, que posteriorment abandonà per dedicar-se a la composició El 1877 guanyà el Premi de Roma belga amb la seva cantata Klokke Roeland Dedicà una gran part de la seva producció a la música religiosa oratoris, misses, motets i dos cicles del tedèum El 1881 fou nomenat director de l’Institut de Música Sacra de Malines i el 1890 publicà el tractat Le chant grégorien, théorie sommaire de son exécution…
Edgar Tinel
Música
Compositor belga.
Entrà a deu anys al conservatori de Brusselles, on estudià composició amb Gevaert S'imposà ràpidament com a pianista abans de fer-se conèixer com a compositor amb Klokke Roeland Fou director del conservatori de Brusselles 1909 És autor de dos drames sagrats Godelieve , 1897 Katharina , 1909, de cantates, misses, peces corals i música de cambra Publicà alguns llibres sobre el cant gregorià i la reforma litúrgica de Pius X
Eusebi Daniel i Campalans
Música
Organista i compositor.
Deixeble de Josep Campabadal A partir del 1876 estudià amb Gevaert i amb Mailly al conservatori de Brusselles, on fou professor de contrapunt i d’orgue A Barcelona, fou professor d’orgue, de contrapunt i de fuga a l’Escola Municipal, i d’harmonia al conservatori del Liceu La seva producció religiosa i profana especialment per a orgue és inèdita L’any 1908 inaugurà l’orgue del Palau de la Música Catalana El també músic Enric Daniel era nebot seu
Enrique Fernández Arbós
© Fototeca.cat
Música
Violinista i director d’orquestra castellà.
Estudià a Madrid amb JMonasterio i a Brusselles amb Gevaert i HVieuxtemps JJoachim el presentà com a concertista a Berlín 1886 Amic d’Albéniz, li orquestrà peces de la Suite Ibèria , i actuà a Barcelona amb el Quintet Albéniz 1894 Professor del Royal College de Londres 1894-1916, on fundà The Concert Club 1905, i director titular de l’Orquesta Sinfónica de Madrid 1903-36 Actuà per Europa i Amèrica El 1935 dirigí, invitat, l’Orquestra Pau Casals, a Barcelona Escriví algunes peces musicals i unes Memorias 1863-1903 1963
Mathis Lussy
Música
Teòric suís.
Es formà als seminaris d’Engelberg i Sankt Urban El 1846 es traslladà a París per estudiar medicina, però finalment es decantà cap a la música i esdevingué un dels pedagogs del piano més importants del París de la segona meitat del segle XIX El 1902 tornà a Suïssa, i passà els seus darrers anys a Montreux dedicant-se exclusivament a la musicologia Entre les seves obres teòriques més conegudes hi ha el Tractat de l’expressió musical 1874, on exposa les seves teories sobre ritme, dinàmica i accentuació, que tingueren una forta influència en nombrosos intèrprets Per altra banda, els seus…
Eusebi Daniel i Campalans
Música
Compositor i organista català.
Es formà amb J Campabadal, i a dotze anys feu el seu primer concert Completà els seus estudis al Conservatori del Liceu, i l’any 1876 la Diputació de Barcelona el becà per a iniciar estudis al Conservatori de Brusselles, on coincidí amb E Fernández Arbós Estudià piano amb L Brassin, contrapunt i fuga amb Maurice Kufferath, composició amb FA Gevaert i orgue amb Mailly Des del 1881 exercí com a professor auxiliar d’orgue al mateix Conservatori de Brusselles, on obtingué el primer premi d’aquest instrument També estudià cant pla De retorn a Barcelona, oferí diferents concerts, però…
Enric Morera i Viura
Música
Compositor, director i pedagog català.
Vida Fou un dels músics més significatius del modernisme a Catalunya Gran impulsor del cant coral, la seva obra compositiva, sobretot la sardanística, assolí una àmplia difusió i gaudí d’una gran estima El pare de Morera, músic afeccionat, es traslladà a l’Argentina quan el seu fill tenia dos anys Des de ben jove, Enric Morera mostrà una gran facilitat per a la música Es formà de manera autodidàctica, cantà en diferents cors i aprengué violí i piano, instruments que tocava en cafès, teatres i esglésies De nou a Catalunya, rebé lliçons de J Tolosa, CG Vidiella i E Cioffi, i feu amistat amb I…
Isaac Albéniz i Pascual
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…
,