Resultats de la cerca

Creaà personatges populars Fanfan la tulipe 1951, Pane, amore e fantasia 1952, La donna più bella del mondo 1955, Trapeze 1955, Salomon and the Queen of Sheba 1959, Hotel Paradiso 1965, etc

Estudià solfeig i piano al Conservatori de París El 1923 es casà amb el tenor Maurice Sens, que la feu estudiar amb Lucette Korsoff El 1927 debutà a la Scala de Milà en el paper de Freia, de L’or del Rin Dos anys més tard hi interpretà els papers de Donna Elvira Don Giovanni i d’Elisabeth Tannhäuser Inicià així una intensa carrera que la convertí en una de les sopranos dramàtiques més importants de la seva generació, amb una seixantena de papers en el seu repertori, que interpretà arreu del món, aplaudida especialment en Turandot i La Gioconda Després d’un accident automobilístic, es…

Formada a Torí i a París, es dedicà a l’environament, que tractà sempre amb una forta càrrega crítica Fou també capdavantera en el body art 1968 Realitzava accions a partir de la reflexió de la materialitat del cos L’any 1970 es ferí per primera vegada, tot utilitzant el recurs del dolor com una forma de trasbalsar les normes socials i la indiferència Així provocava la reacció del públic i qüestionava el comportament de l’individu Les seves accions tenien un llarg procés de preparació, amb esquemes, dibuixos i texts articulats a l’entorn de la noció de la ferida com a signe, i eren…

Començà a practicar aquest esport a l’INEFC de Barcelona el 2001 La seva posició al camp era la d’ala, però després evolucionà cap a la de primer centre El seu palmarès inclou quatre títols de Copa de la Reina 2005, 2006, 2007, 2009 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat del Món 2006 També jugà a rugbi de 7 on fou campiona del món universitària 2008 i disputà la Copa del Món 2009 amb l’equip estatal Fou una de les fundadores de la secció femenina del Club de Rugbi Sant Cugat, on també exercí d’entrenadora

Vida Es dedicà a la música gràcies als elogis que l’arxiver del Conservatori de Nàpols, Francesco Florimo, realitzà al pare de Cilea quan aquest tenia només nou anys Ingressà al Conservatori de Nàpols el 1881, on estudià piano amb B Cesi, i contrapunt i composició amb P Serrao La primera òpera que compongué, Gina , animà l’editor Sonzogno a oferir-li un contracte La tilda , una òpera d’estil verista, estrenada el 1892, no feu gaire efecte en el públic l’estil de Cilea fou sempre complex, allunyat dels patrons puccinians de melodies clares A manca de grans èxits lírics, hagué de…

Llicenciada en filosofia i lletres S’inicià amb el recull de poesia, La mà pel front 1962, de preocupació religiosa i escrit amb llibertat formal, seguit per Díptic 1972, en collaboració amb M Àngels Anglada, L’encenedor verd 1979, premi Caravella de poesia i M'ho ha dit el vent 1995, premi Guillem Viladot Ha conreat també la narració juvenil El fantasma Santiago 1979, Cucut 1981 Tanit 1984, premi El Vaixell de Vapor, Arfa 1988, Natàlia 1994,  Gina 1984 i Ariadna 1996, i la novella Fes-te repicar 1979, Agapi mou 1980, Tranquil, Jordi, tranquil 1983, Quan xiula el tren 1997 i…

Pertanyent a una família benestant, el 1855 ingressà a l’Escola d’Orgue de Praga, on es graduà el 1858 Exercí de director de cor a les ciutats de Brusselles, Amsterdam i París Des del 1865 fins al 1877 dirigí la Societat Coral Hlahol a Praga, on succeí en el càrrec B Smetana i conegué A Dvorák, amb qui mantingué una estreta amistat durant tota la seva vida Després d’una temporada com a director a Niça i a Lugano, retornà definitivament al seu país, on fou nomenat professor del Conservatori de Música de Praga 1894-97 Bendl deixà una abundant obra compositiva, tant escènica com vocal i…

Als anys trenta fou crític de cinema, i a la dècada següent es dedicà sobretot a fer d’ajudant de direcció i d’escenògraf en una quarantena de films Debutà juntament amb Stefano Vanzino Steno , amb el qual en 1949-52 codirigí una sèrie de pellícules còmiques de gran èxit, especialment les protagonitzades per Totò  Al Diavolo la celebrità , 1949,  Guardi e ladri , 1951, Totò e i re di Roma , 1951, etc Posteriorment, continuà dirigint en solitari pellicules generalment del mateix gènere, i el 1958 rodà  I soliti ignoti , clàssic del cinema còmic conegut a l’Estat espanyol amb el nom de Rufufú…

Neta d’un patriarca de l’Església ortodoxa sèrbia i filla d’un heroi iugoslau de la resistència de la Segona Guerra Mundial, rebé una educació extremament estricta que per reacció influí en l’orientació de la seva carrera artística Explora en ella mateixa la recerca dels límits de l’experiència humana tant en el vessant físic com en el psíquic, molt especialment el sofriment Les seves accions l’han convertida en un dels representants del body art i de la performance més reconegudes, i ella mateixa s’autoproclamà “àvia de l’art de la performance ” Després de completar estudis a…