Resultats de la cerca

Fill de l’emperador Uda II Yo-Hito Iniciador de la restauració Kemmu , aconseguí de reorganitzar l’estructura política del Japó amb la restauració dels òrgans de govern imperial i el control de l’autoritat militar Uns quants dels caps militars que al principi l’havien ajudat es revoltaren contra ell Ashikaga Takauji prengué Kyōto 1336 i nomenà emperador el príncep Toyohito, que prengué el nom de Kōmyō Aquest fet provocà el fracàs de la restauració i l’inici d’un cisma dinàstic que durà seixanta anys

Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, GoGo Tales…

Treballà al teatre, a la ràdio i al cinema formant parella amb l’actor Bud Abbot i aconseguiren una gran popularitat amb els seus films Buck Privates 1940, Hit the Ice 1943, Abbot and Costello Meet the Invisible Man 1951, Abbot and Costello Go to Mars 1953, etc

La seva obra, plena d’elements autobiogràfics, intenta de recollir una àmplia visió del seu país, dels seus homes i dels seus problemes Cal esmentar-ne Look Homeward, Angel 1929, Of Time and the River 1935, The Web and the Rock 1939 i You can't go Home Again 1940

Debutà en el cinema el 1960 amb The entertainer de T Richardson Interpretà després molts films interessants, com Nothing but the best 1963 de C Donner, Women in love 1969 de K Russell, The go-between 1970 de J Losey, An unmarried woman 1978 de P Mazursky i Quartet 1981 de J Ivory

Membre del Club Esportiu Go-Extrem i de l’MS Parma, de Finlàndia Es classificà com a primera júnior de la Copa Llatina el 2007, i també del MOV-Venècia 2008 Fou campiona de Catalunya d’esprint 2008 i de relleus 2009, i campiona d’Espanya de relleus 2010 Forma part de la selecció catalana i espanyola

El 1934 féu el seu debut teatral amb la companyia Old Vic i fou considerat un dels millors intèrprets de Shakespeare De la seva carrera cinematogràfica, entre d’altres, es destaquen els següents films The Lady Vanishes 1938, Confidential Report 1954, M Arkadin 1955, The Loneliness of the Distance Runner 1962 i The Go-Between 1971

Veterà de la Segona Guerra Mundial, aconseguí un èxit extraordinari amb la novella de guerra From Here to Eternity 1951, portada al cinema per FZinnemann el 1953 La guerra i les seves seqüeles físiques i psicològiques són temes recurrents en moltes altres de les seves novelles, com The Thin Red Line 1962, Go to the Widow Maker 1967 o Whistle 1978, publicada pòstumament

A dinou anys fou coprotagonista amb Marlon Brando de Last Tango in Paris , de Bernardo Bertolucci , pellícula que li donà una gran projecció, però que també s’interposà en la seva carrera artística De l’escassa fimografia posterior hom pot esmentar The Passenger 1975, de Michelangelo Antonioni,  La dérobade 1979, de Daniel Duval, i Merry-Go-Round 1981, de Jacques Rivette

Membre del Club Orientació Catalunya COC i dels clubs Go-Extrem i Farra-O, i cofundador del Club Esportiu Senglar Orientació Es proclamà campió de Catalunya de relleus amb el COC 2004 Fou seleccionador de Catalunya absolut 2006-07 i sub-20 2004-10 S’especialitzà en el control de puntuació dels Campionats d’Espanya per autonomies, gràcies a la qual cosa Catalunya pogué reivindicar i guanyar els títols del 2006 i el 2007