Resultats de la cerca

Filla de Felip el Bell i de Joana la Boja, el 1522 es casà amb Lluís II d’Hongria i Bohèmia En morir aquest, fou regent 1526-28 El 1531, nomenada governadora dels Països Baixos pel seu germà, l’emperador Carles V, dominà el tumult de Gant causat pels imposts de guerra, i participà en les guerres imperials contra França El 1555 es retirà a Castella

Amistançada d’Alfons d’Aragó, primer duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça, que la portà a Benavarri, li donà dos fills, reconeguts pel rei Joan II com a nets seus Es distingí en la defensa, contra els francesos i el comte de Pallars, del comtat ribagorçà, del qual fou governadora en absència d’Alfons Jau al monestir dominicà de Llinars Baixa Ribagorça, del qual fou protectora

Baró de Montigny Juntament amb el marquès de Berghes, com a representants de la noblesa flamenca, fou enviat per Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos, prop de Felip II 1566 per negociar una solució al problema flamenc La crisi a Flandes s’agreujà i Montigny fou fet presoner Madrid, Segòvia, Simancas En arribar la nova de l’execució dels comtes d’Egmont i Horn setembre del 1567, fou sentenciat a mort i executat secretament

Militar, collaborà al Diario de Barcelona i al “Correo Literario y Mercantil”, de Madrid, amb les inicials JAS Amb altres socis promogué la Biblioteca de conocimientos humanos i el Diccionario geográfico universal , editats per Bergnes de las Casas, i hi collaborà Publicà unes odes dedicades a l’actor García Luna, al compositor Marià Obiols i a la reina governadora, i edità obres didàctiques, històriques i traduccions, com les Heroidas d’Ovidi 1835

Comte de Horn Fill de Josef de Montmorency i Anna d’Egmont Participà en les batalles de Saint-Quentin 1557 i Gravelines 1558 El 1561 fou nomenat conseller de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos Juntament amb el comte d’Egmont i Guillem I de Nassau-Orange, el 1566 inicià la revolta dels nobles flamencs contra la dominació hispànica, però mantingué una actitud moderada Com a intent de solució pacífica del conflicte, participà en l’elaboració del pacte de Breda 1566 A l’arribada del duc d’Alba fou arrestat i decapitat juntament amb el comte d’Egmont

Estudià amb Serafina Astafieva Formà part dels Ballets Russes de Diaghilev 1925-29 i fou prima ballerina del Vic-Wells Ballet actualment Royal Ballet, del qual el 1973 obtingué el càrrec de governadora en 1931-35, any que cofundà la companyia Markova-Dolin, en la qual actuà sovint i que esdevingué posteriorment el London Festival Ballet Es retirà el 1962 i posteriorment es dedicà a l’ensenyament en 1963-69 dirigí el New York Metropolitan Opera Ballet Destacà, entre d’altres, a Pétrouchka , Giselle i La boutique fantasque El 1927 es presentà al Liceu de Barcelona El 1963 fou…

Graduada en economia, ciències polítiques i dret a Bombai, el 1962 s’incorporà al Partit del Congrés i fou elegida membre de l’estat de Mahārāshtra El 1985 obtingué un escó a la cambra alta Rajya Sabha de la qual fou vicepresidenta 1986-1988 El 1991 passà a a ser elegida a la cambra baixa Lok Sabha, que abandonà en complir la legislatura de cinc anys Sempre molt pròxima a la nissaga política dels Gandhi, l’any 2004 fou elegida governadora del Rājasthān Activista social veterana, l’any 2007 ocupà la presidència de l’Índia, càrrec que fou la primera dona a ocupar Al juliol de 2012…

Deixeble de Flaugier i format a Llotja Barcelona, hi obtingué una medalla d’or el 1826 i hi fou professor 1834-57 Membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Pintor romàntic, conreà especialment la temàtica històrica L’Acadèmia de Sant Jordi en conserva l' Otello explicant les seves proeses , i els Museus d’Art de Barcelona, La forja de Vulcà Fou també un bon retratista Francesca Ferran de Vila , 1840, collecció hereus de Massó i Torrents Participà en nombroses exposicions de Barcelona i de Madrid, on la reina governadora…

Cap d’una banda de divuit a trenta homes, es féu famós pels assassinats i per les provocacions contra el lloctinent de València, marquès d’Astorga i de San Román El camp d’actuació era la capital i l’Horta i es refugiava a Xelva i a Sinarques —que li proporcionaven queviures i cavalls— i a les localitats castellanes d’Utiel i de Cañete El 1666 el lloctinent féu publicar una crida per a la seva captura amb la mateixa finalitat la generalitat havia demanat a la reina governadora Marianna d’Àustria que disposés la collaboració de la justícia castellana Dos anys després, Artús…

Fill de Manuel Silvela, que fou ministre d’estat amb Prim 1869 i amb Cánovas 1877 net de Francisco Agustín Silvela, ministre del govern Ferraz, constituït a Barcelona per la reina governadora 1840, i besnet d’un afrancesat, Manuel Silvela, amic i biògraf de Moratín Milità sempre en el partit conservador Fou ministre de la governació 1879 i de gràcia i justícia 1885 i altre cop de governació 1890-91 En morir Cánovas passà a ésser cap del partit conservador i formà el govern dit “de regeneración nacional” 1899, arran de la desfeta militar del 1898, en el qual foren ministres Duran…