Resultats de la cerca

Emigrà al Perú i, més tard, a Valparaíso, Xile, vers el 1862, a Cobija el 1864, i finalment s’establí a Iquique el 1866 Fou un remarcable comerciant i propietari, i des del 1870 concentrà els seus interessos econòmics en la indústria salnitrera Promogué la creació d’importants infraestructures, com el ferrocarril a la regió d’Aguas Blancas i el port a Caleta Coloso per a la comercialització del salnitre Està considerat com a un dels pioners i primers industrials d’Antofagasta Les seves explotacions arribaren a produir, anualment, 6 milions de quintars de nitrat i tenir 2 000 treballadors

Soci de les societats de caçadors de Mequinensa i de la Granja d’Escarp, la qual representa en competició, practica especialment la caça de la perdiu al salt Fou campió provincial de caça menor amb gos 1989 i, en tres ocasions, de Sant Hubert Es proclamà campió de Catalunya d’aquesta darrera mo-dalitat 2005 Disputà la final del Campionat d’Espanya de becades

Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda 1705, patriarca de les Índies 1708 i almoiner major de palau

Aconseguí la tercera posició en el Campionat de Catalunya de dards en categoria de parelles mixtes 2007 Presidí la Federació Catalana de Dards 2001-04

Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…

Llicenciat 1987 i doctorat 1992 en filosofia per la Universitat de Barcelona, és professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull, on dirigeix també l’Institut d’Estudis Polítics Blanquerna i coordina programes de doctorat Collaborador als diaris Avui , La Vanguardia , Segre , Ara i la revista El Temps , ha estat cap de recerca de la revista IDEES , del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis 1999-2005, director de la collecció editorial “Idees” d’assaig breu 2001-05 i collaborador regular de les emissores de ràdio Catalunya Cultura i Catalunya…

De pares grecs de Quios, entrà a l’Escola Pia, on excellí com a mestre de grec, llatí i hebreu Preceptor reial sota Carles III i Carles IV, fou preconitzat bisbe de Segòvia 1795, càrrec que no arribà a ocupar És famós per la seva versió castellana de la Bíblia Vulgata, editada a València 1791-93

Estudià a Madrid Dirigí l’estació vitícola i enològica de Sagunt 1882, la granja model de València 1883-88 i la granja provincial a Burjassot Horta, 1893-1900 Collaborà a l’Exposició Regional Valenciana del 1883 i es destacà en la introducció al País Valencià de nous sistemes de conreu de l’arròs i de la vinya

Estudià a Bèlgica, i en tornar a Arenys de Mar construí una granja model, la Granja Paraíso, en la qual fundà 1896 una escola pràctica d’avicultura, la primera dels Països Catalans, que fou declarada oficial el 1906 amb el nom de Reial Escola d’Avicultura, que assolí un prestigi internacional Organitzà exposicions de columbofília i d’avicultura i fundà la Societat Nacional d’Avicultors Fundà la revista La Avicultura Práctica 1897, transformada el 1921 en El Mundo Avícola Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya És autor d’una…

De família aristocràtica, escriví la seva primera obra, Seven Gothic Tales 1934, en anglès, llengua que posteriorment simultaniejà amb el danès en la seva producció literària En 1914-21 visqué a Kenya, on regentà una granja, experiència a partir de la qual escriví el seu llibre més conegut, Den Afrikanske Farm ‘La granja africana’, 1937, en la qual el continent africà esdevé una projecció dels seus anhels i esperances finalment frustrats Escriví una novella, Gengældelsens veje ‘Els àngels venjadors’, 1944, però el gros de la seva obra obra comprèn narracions Vinter-…