Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
George Hendrik Breitner
Pintura
Pintor holandès, deixeble de Jozef Israëls.
A París 1884 admirà la pintura de Manet Fou influït, també, per Frans Hals i per Rembrandt Al principi pintà, en estil realista, animades composicions de cavalls més tard s’orientà vers un impressionisme molt personal El 1886 s’havia establert a Amsterdam, ciutat que presentà en versions grises i opressives no mancades de lirisme És conegut, també, pels seus nus
Reynaldo Hahn
Música
Compositor i director d’orquestra veneçolà.
De molt jove es traslladà a París, on estudià al conservatori sota la supervisió de J Massenet Posteriorment s’interessà pel teatre, i fou director de l’Òpera de París 1945 Escriví força música per a teatre, ballets i música incidental, a més d’obres per a orquestra, música de cambra i cançons, composicions aquestes darreres per les quals ocupà un lloc important en la música francesa El seu Premier volume de 20 mélodies 1895 inclou poemes de Victor Hugo Si mes vers avaient des ailes i de Verlaine Chansons grises , 1893
Manuel Boix i Álvarez
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i il·lustrador.
Estudià belles arts a l’escola de Sant Carles de València 1961-66 Clarament influït pel pop-art , el 1964, juntament amb Armengol i Heras, presentà Trilogia monoteista al V Saló Internacional de Març En 1966-67 derivà cap a un populisme de tonalitats grises Posteriorment destaquen obres com Èdip, Èdip i el fill de Verònica i Retransmissió televisiva del miracle 1970 El 1971, de nou amb Heras i Armengol, exposà a Barcelona la sèrie Falconeria En 1974-80 la seva obra fa una reelaboració molt personal del barroc Trama i ordit , 1978 Deu imatges de les Germanies , 1978 Com a…
Fernando Marín
Literatura
Editor i escriptor basc en llengua castellana.
A disset anys es traslladà a Madrid per estudiar cinematografia Debutà en la literatura amb La luz prodigiosa 1991, premi Ciudad de Barbastro, a la qual seguiren Esta noche moriré 1992, El niño de los coroneles 2001, premi Nadal, La mujer de las alas grises 2003, Invasor 2004, premi Dulce Chacón, El mundo se acaba todos los días 2005, premi Ateneo de Sevilla i Todo el amor y casi toda la muerte 2010, premi Primavera En Páginas ocultas de la historia 1995, escrit en collaboració amb Juan Bas, convertí en relats els guions televisius que tots dos havien redactat per a la sèrie…
Olga Xirinacs i Díaz
Olga Xirinacs i Díaz (1987)
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora.
Professora de música i de català, es donà a conèixer com a poeta en el recull collectiu La dotzena de frares 1976 Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises 1977, i fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978 La seva obra poètica continuà, entre d’altres, amb Clau de blau 1978, Llençol de noces 1979, Bergmanianes dintre del recull Tramada , 1980, del grup de poetes L’espiadimonis, Preparo el te sota palmeres roges 1981, Llavis que dansen 1987, premi Carles Riba, La pluja sobre els palaus 1990, La muralla 1990, …
,
Ramon Xuriguera i Parramona
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió…
,
Sebastià Juan i Arbó
Sebastià Juan i Arbó
© Fototeca.cat
Literatura
Periodisme
Novel·lista, biògraf i periodista.
Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que…
,