Resultats de la cerca

Es proclamà campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes lleuger 1950 i fou subcampió de Catalunya en aquesta mateixa categoria 1950 Aquell mateix any perdé la final del Trofeu Guant d’Or del pes lleuger

Fou pintor acadèmic, retratista de l’aristocràcia i l’alta burgesia parisenca Madame Feydeau 1869 La dama del guant 1869, Musée du Louvre, Madame de Lancy 1867, al Petit-Palais decorà un sostre del Louvre amb la Glòria de Maria de Mèdici 1878 Influí sobre molts artistes catalans, especialment sobre Ramon Casas, que fou deixeble seu

En les seves primeres obres reflecteix encara la influència romàntica Helena 1876, A mão e a luva ‘La mà i el guant’, 1875, Iaiá Garcia 1878 A partir de Memórias póstumas de Brás Cubas 1881 mostra una preocupació creixent per l’anàlisi de caràcters i pel paisatge físic i social de Rio Quincas Borba 1891, Dom Casmurro 1899, Essaú e Jacó 1904

Fou cinquè en la categoria de pes mosca en els Jocs Olímpics de Londres 1948 Guanyà el trofeu Guant d’Or, equivalent als Campionats del Món, en la categoria de pes mosca 1947 També aconseguí la medalla d’or en el Campionat d’Europa 1947 Fou campió d’Espanya amateur en la categoria de pes mosca quatre vegades consecutives 1944-47 El seu germà Antonio també fou boxejador i entrenador

Competí representant el Club Boxa Central Es proclamà campió de Catalunya amateur en la categoria de pes ploma 1968 També fou subcampió d’Espanya 1968 i de Catalunya 1967 en la mateixa categoria Com a púgil amateur , disputà 73 combats amb un balanç de 59 victòries, 6 nuls i 8 derrotes Guanyà el Guant d’Or 1968 El 1970 passà al camp del professionalisme, on participà en mitja dotzena de combats

Familiaritzat amb la literatura des de molt jove, publicà primerament Kuroi Gohan ‘L’arròs negre’, 1923 i després, en collaboració amb Kobayashi Hideo, inicià la publicació d’algunes revistes Posteriorment aparegueren Su no naka ‘Dins el niu’, 1934, Warui garasu ‘Vidre dolent’, 1935, Tebukuro no katappo ‘Un guant sol’, 1943 i altres obres Després de la Segona Guerra Mundial, dedicat plenament a la tasca d’escriptor, publicà Osagiri ‘Boira matinal’, 1949, Aodensha ‘El tren blau’, 1950 i Kaze futatabi ‘De nou el vent’, 1951

S’inicià com a púgil amateur el 1948 i debutà en el professionalisme el 1950 Competí representant la Federació Catalana en la categoria de pes mosca fins que el 1954 passà al pes gall Es proclamà campió d’Espanya 1956, títol que revalidà diverses vegades fins el 1960 També fou campió de Catalunya del pes mosca 1951 Fou considerat el tercer millor pes mosca d’Europa i el desè del món Va rebre guardons com el Guant d’Or i el Trofeu Baró d’Esponellà Afectat d’icterícia quan preparava el Campionat d’Europa, hagué de retirar-se de la pràctica esportiva

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’arbitratge Rebé la…

Fill de pares anglesos, s’establí a Barcelona el 1925 Fascinat pel titella de guant català putxinelli , el féu conèixer a l’estranger i connectà els titellaires de Catalunya amb els d’altres cultures Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, especialment el control vertical i un segon pont de manipulació a la boca de l’escenari Fundà el grup Marionetes de Barcelona 1955-84 i fou professor del departament de titelles i marionetes a l’Institut del Teatre 1973-90 Membre d’honor de la Union Internationale de la Marionette UNIMA i…

Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus…