Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Guilla
Música
Cognom de dos germans orgueners catalans anomenats Jaume i Sebastià.
El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691 i el 1695 La seva obra…
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor.
Era notari Publicà un Manual de la doctrina cristiana 1695 i Ales per volar a Déu 1695
Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Fill de Josep Maria Milà de la Roca i Serra Era pilot nàutic Membre i activista del partit moderat, dirigí “El Papagayo”, que s’oposà a Espartero, i el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Mañé i Flaquer, i el “Diari de Barcelona” Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i 1856, i, en castellà, la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de la presó i que aconseguí una gran popularitat—, Los diablos de España 1846, el drama Los lores de la noche 1874 i la novella històrica De Godoy a Sagasta 1876, crítica de la…
Josep Nicasi Milà de la Roca i Guilla
Literatura catalana
Autor teatral, novel·lista i publicista en llengua castellana i poeta.
Vida i obra Fou pilot nàutic Milità en el moderantisme antiesparterista des de la direcció de la revista “El Papagayo” i polemitzà amb El Constitucional i “El Sapo y el Mico”, de Pere Mata i Antoni Ribot i Fontserè Dirigí també el diari catòlic “La Convicción”, que mantingué llargues polèmiques amb Joan Mañé i Flaquer i el Diario de Barcelonal Publicà en català unes guies o pronòstics per als anys 1845-47 i per al 1856 i li són atribuïbles els poemes satírics d’“El Papagayo” Publicà la novella de fulletó Los misterios de Barcelona 1844 —escrita des de la presó i que aconseguí una gran…
Núria Serrahima i Manén
Literatura catalana
Novel·lista.
Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977
Miró
Història
Vescomte d’Urgell (1035/36-1079).
Fill i successor de Guillem, vescomte d’Urgell i senyor de Castellbò, i de la seva primera muller Sança Vers el 1040 s’alià amb el comte Guillem Guifré de Cerdanya i li prestà vassallatge, bé que poc després se'n separà i retornà a l’obediència del comte urgellès Ermengol III, del qual fou des d’aleshores un eficaç i lleial collaborador Es casà amb Gerberga, germana d’Arnau de Tost, i amb Guilla El succeí el seu fill Ramon