Resultats de la cerca

Navegà per les costes occidentals d’Àfrica, possiblement fins a Fernando Poo i el Camerun Deixà una narració del viatge, coneguda com a Periple d’Hannó , una part de la qual es conserva en una traducció grega

Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC

Era fill d’Amílcar, vençut a Sicília per Agàtocles Durant la invasió de Cartago per part d’aquest, fou nomenat cap del govern cartaginès amb el general Hannó Agàtocles matà Hannó i obligà Bomílcar a retirar-se dins els murs de la ciutat aquest aprofità la situació per a obtenir, mitjançant un cop d’estat, la tirania, la qual cosa provocà una revolta a la ciutat Posteriorment fou condemnat a mort

La temàtica del seu teatre — Albertina 1948, Anche i grassi hanno l’onore 1950, Paura di me 1951, Lamento d’Orfeo 1961, etc— és l’angoixa existencial L’any 1929 fundà a Milà l’editorial que porta el seu nom

El nom ha estat transcrit també Andobales Livi i Indevelis Diodor Lluità amb els cartaginesos contra els romans durant la segona guerra Púnica, poc temps després del desembarcament de l’exèrcit romà a Empúries, el 218 aC, any que fou fet presoner, juntament amb el cartaginès Hannó, quan Cneu Escipió avançava cap a l’Ebre Al cap de pocs anys, amb el seu germà Mandoni, lluità al costat romà, sia perquè havia tingut topades amb els generals cartaginesos o perquè s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Publi Corneli Escipió El 207 aC se sollevà, amb Mandoni,…

Vida Fou una de les grans personalitats del moviment postwebernià Nasqué en una família d’artistes el seu pare era pintor, i un oncle seu, escultor Deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia 1941-46, alternà els estudis de dret a la Universitat de Pàdua i la formació musical També estudià amb Bruno Maderna i Hermann Scherchen, els quals l’introduïren en el serialisme Compromès ben aviat amb el Partit Comunista Italià, la seva militància política fou sempre inseparable del seu compromís amb l’avantguarda musical, ja que, per a ell, totes dues activitats tenen en comú la lluita en…