Resultats de la cerca
Es mostren 1405 resultats
Odoacre
Història
Príncep bàrbar, d’origen obscur, potser rugi o escita, fill d’Edicó, que sembla haver estat conseller d’Àtila.
Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i…
García Ordóñez
Història
Comte de Nájera (1076), després d’haver estat alferes de Castella.
Es casà amb Urraca, infanta de Navarra Enemic del Cid, intrigà perquè Alfons VI el desterrés El 1096 no pogué impedir que Osca caigués en poder de Pere I d’Aragó Tutor de l’infant Sanç, l’acompanyà a Uclés al capdavant de les tropes castellanes, on fou mort pels almoràvits
Roderick Impey Murchison
Geologia
Geòleg escocès, conegut sobretot pel fet d’haver establert la subdivisió del Silurià.
Féu recerques geològiques, ultra a les illes Britàniques, a la regió volcànica de l’Alvèrnia, regió alpina, vall del Rin i Rússia President de la Geological Society i director del servei geològic de la Gran Bretanya, escriví The Silurian System 1839 i The Geology of Russia in Europe and the Ural Mountains 1845
Ceadwalla I de Wessex
Història
Rei de Wessex i de Kent (685-688) per haver destituït el rei Centwine.
Durant el seu breu regnat s’emparà de Sussex i de Surrey, conquerí l’illa de Wight i envaí Kent Fundà monestirs, tot i ésser pagà Poc abans de morir emprengué un viatge a Roma, on fou batejat pel papa Sergi I El succeí el rei Ine
Olimpi
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor eclesiàstic, d’origen hispànic, segons Gennadi de Marsella, que podia haver estat bisbe de Barcelona.
Intervingué en la sentència dictada pel sínode romà del 313 contra Donat de Cartago Sant Agustí n'apreciava la doctrina i els escrits, que, però, s’han perdut
Galí II d’Aragó
Història
Comte d’Aragó (~844-d 867?), d’Urgell i de Cerdanya (834-~838) com a successor del seu pare, Asnar I, i de Pallars i Ribagorça (833/34-~848) pel fet d’haver-se’n apoderat i haver-s’hi mantingut independent de Tolosa.
En la lluita per la successió del rei Lluís I de França fou partidari de Lotari Sunifred I, pare de Guifre I el Pelós, l’expulsà d’Urgell-Cerdanya, que li havien estat conferits per Lluís I, vers la fi del 834 i els ocupà efectivament vers el 838 Pels volts del 848 Galí hagué d’abandonar Pallars-Ribagorça, que Frèdol de Tolosa tornà a incorporar al seu comtat, i ocupà Aragó, antic comtat del seu pare abans del 820, i el governà fins a la mort El succeí a Aragó el seu fill Asnar II Galí
Guillem I de Pallars
Història
Comte de Pallars (947-950), fill d’Isarn I.
Governà amb el seu pare almenys des del setembre del 947 Deixà el seu patrimoni particular al monestir de Gerri de la Sal No sembla haver-se casat ni haver tingut descendència
Jaume Pere
Història
Fill natural de Pere II de Catalunya-Aragó i d’una dama anomenada Maria; de la mateixa unió, tinguda abans del matrimoni amb Constança de Sicília, nasqueren també Joan i Beatriu.
El seu pare el féu senyor de Sogorb Vers el 1278 hom el troba intervenint en el comerç amb Tremissèn Participà en el setge de Balaguer 1280 i fou nomenat almirall el mateix any Actuà en l’expedició a Sicília i sembla haver manat l’estol català en la victòria naval de Nicòtera 1282 Fou destituït pel seu pare pel fet de no haver seguit puntualment les seves instruccions en una incursió a Calàbria 1283 Després actuà en la campanya duta a terme en aquesta regió a partir del 1286 i sembla haver estat alcaid de cristians a Tremissèn En temps de Jaume II…
Theodore Williams Richards
Química
Químic nord-americà.
Professor a Harvard, treballà en electroquímica i termodinàmica química i ideà un tipus de calorímetre adiabàtic És conegut sobretot pel fet d’haver determinat nombrosos pesos atòmics d’elements i pel fet d’haver confirmat l’existència de diferents isòtops El 1914 rebé el premi Nobel de química
Carlos Jordán de Urríes y Pérez de Salanova
Cristianisme
Dret canònic
Cardenal i canonista aragonès, fill de Pedro Jordán de Urríes (mort a Barcelona el 1386), baró d’Ayerbe i majordom de Pere el Cerimoniós.
Al servei de Benet XIII, fou creat cardenal a Perpinyà el 1408 Tot i haver escrit un tractat en defensa de la legitimitat del papa Luna i d’haver-lo seguit pertot, el 1417 l’incità a renunciar, i l’any següent passà a l’obediència de Martí V
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina