Resultats de la cerca

Fill de pares jueus sense fortuna, estudià dret a Bonn, Göttingen i Berlín, gràcies al seu oncle, banquer d’Hamburg, i més tard esdevingué protestant A Bonn 1819-20 A W Schlegel l’inicià en el Romanticisme, que ell conjugà amb una ironia molt personal A Berlín 1821 rebé la influència de Hegel Dels primers anys són Briefe aus Berlin ‘Cartes des de Berlín’, 1821, Lyrisches Intermezzo 1823 traducció catalana d’Apelles Mestres, 1895 i els Reisebilder ‘Retrats de viatges’, 1827-30, on destaca Nordsee i on aprofita la narració de viatges per a fer crítica de la societat, la política i la literatura…

Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…

Investigà els harmònics esfèrics i la teoria de conjunts Establí el teorema que després fou estudiat per EBorel i HLebesgue, anomenat de Heine-Borel o de Borel-Lebesgue

Es llicencià en dret i publicà poesia, d’arrel popular Traduí al català Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Exercí l’ensenyament com a mestre oficial durant cinquanta anys Publicà set llibres de poemes, entre els quals Visions poètiques de Mallorca 1964, Besllums d’un gran amor 1965 i Les cràteres de la poesia 1966 Traduí al català Petrarca, Heine i poetes portuguesos i anglesos Signava habitualment Francesc de Riart

Amb Nyinger 1907 inicià el seu renom Si la seva obra primerenca delata interès per la vida amable i deseixida, progressivament s’anà interessant pels seus misteris Traductor de Heine, del qual rebé un influx important, escriví encara, entre altres obres, Kjærtegn ‘Moixaines’, 1916, Høtens lyre ‘Lira tardoral’, 1931 i Filomele 1942

Advocat 1892, ingressà al ministeri de l’interior italià fou prefecte a Ravenna 1913 El 1887 contribuí a facilitar els estudis d’Eduard Toda als arxius algueresos És autor de nombroses poesies catalanes, d’arrel popular Traduí al català poetes italians Dant, Leopardi, Carducci i Heine i alguns escrits breus sobre temes algueresos Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Se n'anà a fer fortuna a Xile 1872-1877 tornà a Madrid i morí al manicomi de Carabanchel Traduí Heine i escriví narracions i dos llibres de poesies La soledad , 1861 La pereza , 1871, caracteritzats per llur to intimista El primer d’aquest llibres motivà un article de Bécquer, amic seu, a “El Contemporáneo”, un dels escrits bàsics de l’ideari becquerià

Fill de Petko Slavejkov Abandonà el seu país a causa de la persecució de què fou objecte per les seves crítiques polítiques Poeta polifacètic, influït per diversos corrents, és autor d’una llarga obra inacabada, Kǎrvara pěsen’ ‘La cançó sagnant’, dedicada a l’aixecament del 1876 Alguns dels seus poemes palesen la influència de les cançons populars Traduí Puškin, Lermontov, Goethe, Heine i altres, i escriví també articles literaris

Escriví monografies sobre Kleist, Nietzsche i Heine, que l’influïren, i traduí els dos darrers, Goethe, Kipling i Villon Autor de reculls de poemes — L’estiu 1919, Cercles 1921, Veu 1923, etc— i de drames — Herakles, Jupiter 1919—, es destaquen les seves obres de crítica Otázky literárni psychologie ‘Qüestions de psicologia literària’, 1917, Duše a slovo ‘L’ànima i la paraula’, 1929, Slovo a svět ‘La paraula i el món’, 1937, A Novák 1938, etc