Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Francesc Ricart i Gualdo
Història
Militar
Militar enginyer.
Llicenciat en ciències químiques Essent capità d’enginyers, fou triat defensor militar de Pere Coromines en el procés de Montjuïc del 1896 tingué llavors una brillant actuació, assessorada per Amadeu Hurtado i Salvador Dalí Posteriorment es lliurà a una sèrie de treballs tècnics, especialment preocupat per les comunicacions òptiques i elèctriques i l’higienisme militars El 1918 ascendí a coronel
David Ferrer Mitayna
Periodisme
Esport general
Metge, periodista esportiu i promotor de l’esport.
Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor
Pere Felip Monlau i Roca

Pere Felip Monlau i Roca
Museu d’Història de la Medicina de Catalunya
Científic, escriptor i traductor.
Estudià medicina i ciències humanes a Barcelona i Madrid, i obtingué el títol de metge el 1833 Emigrà a França, i més tard exercí al cos de sanitat militar en diverses ciutats Dirigí el diari El Vapor 1835-36, i fou desterrat a les Canàries el 1837 Ocupà la càtedra de geografia i cronologia a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, des d’on difongué, per primer cop al país, les experiències fotogràfiques fetes a l’estranger Fou catedràtic de literatura i història a la Universitat de Barcelona 1840-44 —en fou expulsat per raons polítiques— i catedràtic de psicologia, lògica i…
Émile Jaques-Dalcroze
Música
Compositor i pedagog suís.
Vida Estudià a Viena i a Ginebra, on fou deixeble d’O Schulz, H Ruegger i H Senger, i també a París, on conegué els joves músics MA Charpentier, P de Bréville, E Chausson i els mestres G Fauré, AF Marmontel, A Lavignac i L Delibes, entre d’altres El 1886 viatjà a Algèria com a segon director del Théâtre des Nouvautés i el contacte amb la música del país despertà el seu interès pedagògic De tornada a Europa i passats alguns anys en què completà la seva formació, fou nomenat professor d’harmonia 1892 i, més tard, de solfeig al Conservatori de Ginebra, on subvertí els mètodes didàctics i escriví…