Resultats de la cerca

En criticar la física d’Aristòtil, defensà precursorament idees sobre la relativitat del moviment i la caiguda dels cossos, connexes amb les hipòtesis de la rotació diürna de la Terra i de l’heliocentrisme

Professor a la Universitat de Stanford des del 1961, provà la impossibilitat de la demostració d’hipòtesis contínues a partir del conjunt d’axiomes d’una teoria Estudià les equacions diferencials parcials i l’anàlisi harmònica El 1966 li fou atorgada la medalla Fields

S'ordenà de sacerdot i fou rector de Vilanova de Prades i més tard de Bràfim El 1807 publicà una Hipótesis con la que se descubre la causa de la declinación de la aguja de marear Féu estudis mineralògics i publicà dos almanacs en català

Juntament amb ESPearson estudià la teoria dels tests d’hipòtesis estadístiques, en la qual introduïren el concepte de potència d’un test i els de primer i segon risc d’error Els seus mètodes estadístics han estat aplicats amb èxit a qüestions concretes d’astrofísica i de cibernètica

S'establí a França a partir del 1801 Estudià les equacions algèbriques i diferencials i el desenvolupament en sèrie de funcions és notable l’estudi que féu dels determinants n'establí uns d’especials que duen el seu nom Estudià també la física i la mecànica celestes i establí unes hipòtesis filosoficoreligioses que aplicà a la matemàtica

Havent-se iniciat en la música i el teatre, on maldà per aplicar determinades hipòtesis de treball, amb resultats magres, es decantà cap a la narració i produí peces tan vives i ben aconseguides com ara Die Heiterethei 1854 i Zwischen Himmel und Erde ‘Entre el cel i la terra’, 1856 Del seu teatre, cal esmentar Die Makkabäer ‘Els macabeus’, 1854

Fou professor a la Universitat de Lieja És autor d’una tesi sobre el gènere pastoral a França anterior al Renaixement i editor de nombrosos texts francesos de l’edat mitjana Lai d’Aristote, Tournoi de Chauvency , etc Partidari de la teoria de l’autor individual, ha defensat les seves hipòtesis sobre les condicions de la creació i de la transmissió de les cançons de gesta i ha combatut el neotradicionalisme

El 1937 es traslladà als EUA, on ensenyà i fou un dels principals introductors del positivisme lògic El seu interès se centrà en problemes relacionats amb la filosofia de la ciència, com són la confirmació d’hipòtesis i la formulació de conceptes Propugnà també la condició de ciència per a la història Publicà la major part de la seva aportació filosòfica en revistes especialitzades o en volums collectiuss o en volums collectius Com a excepció, cal esmentar Aspects of Scientific Explanation 1965 i Philosophy of Natural Science 1973

La seva identitat és força confusa Algunes fonts el confonen amb el compositor Gosse Jonckers Les diverses hipòtesis que s’han formulat sobre la seva personalitat no són del tot satisfactòries, tot i que la possibilitat que es pugui identificar amb el compositor Jehan Goossens sembla una de les més versemblants La seva producció coneguda és formada per diversos motets a tres veus apareguts en volums miscellanis editats entre el 1521 i el 1555 P Attaingnant publicà algunes chansons de Maistre Gosse basades en les de Claudin de Sermisy en el recull Trente et une chansons musicales…

Fins l’any 1962, que passà a París, dirigí el Servei de Prehistòria d’Algèria, des d’on dugué a terme nombroses excavacions i publicacions, entre les quals destaca el llibre de conjunt Préhistoire de l’Afrique du Nord 1956 Treballà a l’Institut de Paléontologie Humaine i a l’École Pratique des Hautes Études, de París Fou un decidit contrari de les hipòtesis de les relacions directes entre el nord d’Àfrica i la península Ibèrica, considerades inqüestionables fins els anys seixanta, i contribuí així, indirectament, a la nova visió de la prehistòria dels Països Catalans