Resultats de la cerca

Es formà musicalment al Conservatori d’Oviedo, on obtingué el títol superior de piano 1970 i, posteriorment, els d’harmonia, contrapunt, fuga i composició 1978 Parallelament estudià història a la Universitat d’Oviedo, en la qual es doctorà el 1976 L’any 1972 s’incorporà al cos docent de l’esmentada universitat i, el 1982, hi obtingué la primera càtedra d’història de la música de la universitat espanyola El 1988 passà a la Universidad Complutense de Madrid, en la qual dirigeix l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales ICCMU i, des del curs 1997-98, l’especialitat d’història i ciències de…

Estudià gramàtica, teologia i filosofia a Sevilla, i entre el 1636 i el 1639 es graduà en drets civil i canònic a Salamanca L’any 1659 aparegué a Anvers la seva primera obra, de caràcter jurídic De exilio Sive exilii poena antiqua et nova, exulumque conditione et iuribus i aquest mateix any, Felip IV el nomenà agent a Roma dels regnes peninsulars, del de les Dues Sicílies i del ducat de Milà, i després apoderat de la Inquisició d’Espanya A Roma reuní una biblioteca particular d’uns 30 000 volums i acabà la seva obra magna Bibliotheca Hispana Nova 1672 i la Bibliotheca …

Fou mestre de capella a Alfaro i a Calahorra Escriví motets, himnes i villancicos , un Pange lingua a set veus i dos cors, una Salve a quatre veus amb orgue i una missa, que Eslava publicà a la seva Lira Sacro-Hispana També escriví llibres teòrics notables, com una Teoría de la formación de los acordes , inèdita

Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869

Resident a Lleida des de molt jove, collaborà en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Mont-real Canadà Pertanyia a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales Fou conegut pel pseudònim Niko

El 1558 formava part de la capella musical del duc d’Alba, a Nàpols Posteriorment es feu càrrec del magisteri de capella de les catedrals d’Almeria i de Màlaga, on succeí a Juan Cepa Des del 1583 fins a la data de la seva mort ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella Han sobreviscut molt poques obres seves Entre les que s’han conservat hi ha el motet a cinc veus Ave domina Maria , que es coneix sobretot gràcies a l’edició que en feu Hilarión Eslava en Lira Sacro-hispana Madrid, 1852-60

Realitzà estudis comercials a la Universitat de Deusto, i amplià coneixements a les universitats de Berlín i Frankfurt, i a l’Institut d’Economia Mundial de Kiel Director del Servei d’Estudis Econòmics de la Companyia Hispano-Americana d’Electricitat CHADE entre el 1927 i el 1929, fou el primer director del Centre d’Estudis Econòmics de València des del 1929 i membre del consell de redacció d’ Economia i Finances Com a historiador, elaborà una aplicació del model de JH von Thünen a la història economicodemogràfica de la Península Ibèrica La base d’aquesta aplicació fou el seu coneixement…

De formació autodidàctica, en la seva obra destaca el tractament irònic, satíric i a voltes crític dels temes representats, inspirats tant en una herència hispana les tauromàquies i les escenes de taverna com en reinterpretacions del seu passat personal i de la història de l’art La radicalització de les formes —els personatges són desmesuradament grassos— no anulla, però, la forta càrrega sensual de les imatges i una visió plaent i vitalista del món El 2000, el Museu d’Antioquia rebé 129 obres de l’artista, i s’hi inaugurà la plaça de les escultures de Fernando Botero plaza…

Fou alumna de Julio Gómez al Conservatori de Madrid, on es diplomà amb el premi d’honor Posteriorment fou finalista del concurs internacional de composició de Vercelli Itàlia Les seves obres per a veu i piano i grup instrumental han estat interpretades en moltes ciutats de l’Estat espanyol i Portugal a més, també se n’han fet enregistraments per a la TV portuguesa i en disc, com és el cas de Ronda Salmantina , Petenera de la Suite Hispana , per a flauta i piano, i Seis canciones españolas text de Federico García Lorca, per a veu, flauta i piano Ensenyà al Conservatori de Madrid L…

Professor de l’Escola Elisava i de la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat la seva activitat de comissari en la majoria d’institucions catalanes d’art contemporani Entre d’altres, ha comissariat les exposicions “Tour-ismos” a la Fundació Tàpies 2004, “Hempreslaradio” al Centre d’Art Santa Mònica 2006-07, “Spots electorales El espectáculo de la democràcia” a La Virreina 2008, “Low-Cost Libres o cómplices” al FAD 2009 i “El defecte barroc Polítiques de la imatge hispana” al CCCB 2010 Ha publicat Planeta Kurtz 2002, Me, Mycell and I Tecnología, movilidad y vida social 2003,…