Resultats de la cerca

Llicenciat en medicina per la Universitat de València i doctor per la Universitat de Salamanca, és catedràtic d’història de la medicina a la Universitat de Valladolid des del 1973 És membre de la Societat Catalana de Biologia i de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Valladolid, soci numerari de la Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País, i fou premi d’història de l’Òmnium Cultural Fou becari a la Fundació Wellcome de Londres 1965 i secretari de redacció dels Cuadernos de Historia de la Medicina Española La seva aportació historiogràfica ha consistit en un lloable esforç per…

Fou arxiver municipal, dedicat a estudis històrics, bibliogràfics i arqueològics És autor, amb Diego José de Dormer, de Progresos de la Historia en el reino de Aragón y elogios de Jerónimo Zurita, su primer cronista 1680 única obra, fins ara, per a un estudi biogràfic de Zurita i per una crítica historiogràfica, bé que no prou completa, dels seus Anales de la Corona de Aragón

Era fill del governador de Cuzco Sebastián Garcilaso de la Vega i de la princesa incaica Isabel Chimpo Ocllo El 1561 viatjà a Castella i ja no tornà mai més al Perú Les seves obres — La Florida del Inca 1605, Comentarios Reales 1609, Historia general del Perú segona part de l’anterior, 1617— constitueixen valuoses cròniques de la vida incaica i fan de l’autor una de les figures capdavanteres de la literatura historiogràfica castellana

Es formà a Alcalá de Henares i a Bolonya Cronista de Carles V De rebus gestis Caroli V i també de Felip II De rebus gestis Philippi II , remarcable més per la qualitat de la prosa llatina que per la vàlua historiogràfica Traduí Aristòtil i Alexandre d’Afrodísia Antierasmista convençut Antapollogia , combaté Bartolomé de Las Casas quan aquest publicà Destruyción de las Indias , per escrit i oralment El 1780 hom féu a Madrid una edició de les seves obres completes

Fill de Pere de Pacs, noble, batlle de Palma 1520, desenvolupà diversos càrrecs en el govern de l’illa Escriví un noticiari 1539-76, del qual es conserva una còpia del 1870 a les miscellànies de Bartomeu Pasqual, interessant com a font historiogràfica, on descriu aspectes de la vida quotidiana d’una família noble de Palma, la comunitat nobiliària amb què es relacionava o la vinguda de l’emperador Carles I a Mallorca El llibre conté també diverses receptes casolanes Ha estat editat per J Albertí i R Roselló 1999

Es llicencià en lletres a Barcelona 1916, conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós , 1935 El Palau Reial de Palamós , 1936 Los Pallarès en la historia de Palamós , 1948, Girona La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936 i Barcelona…

Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la ciudad de Nueva…

Ocupà diversos càrrecs d’importància al monestir, com ara el de director de l’escola i el de bibliotecari Actiu durant una de les èpoques més esplendoroses de Sankt Gallen, és important la seva tasca historiogràfica i de recull de materials Cal destacar-ne especialment l’obra Gesta Caroli , en la qual dona una dimensió èpica a la figura de Carlemany També és autor d’un Liber hymnorum 884, conjunt de textos que corresponen a moments litúrgics, per a molts dels quals compongué també la melodia Aquestes peces obtingueren una posició preeminent en el repertori litúrgic i contribuïren a la fixació…

Mercedari 1676, estudià a Alcalá de Henares i es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona i provincial d’Aragó Entre el 1706 i el 1714 treballà a l’Arxiu Reial actual ACA El 1718 fou nomenat cronista de l’orde i el 1729 ingressà a l’Acadèmia de Barcelona Representant de la renovació historiogràfica en el seu vessant arxivístic, redactà nombroses obres històriques —especialment sobre l’orde de la Mercè—, bona part de les quals foren impreses, i també opuscles devots, tot en castellà Bon coneixedor del català antic, en un dels tractats impresos sobre l’orde…

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’altíssima virulència anticatalanista d’aquesta institució vinculada a Lo Rat-Penat n’és una mostra el llibre Raó i característiques diferencials de la regió 1977 De la seva…