Resultats de la cerca

Vida i obra Era el fill segon del rei Pere el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília i, per tant, no semblava destinat a regnar Es casà amb una pubilla molt rica, la comtessa Maria de Luna 1372, matrimoni del qual només sobrevisqué un fill, Martí, nat cap al 1376 Era de temperament reposat i poc enèrgic, però més negociador que el seu pare i el seu germà Joan I Els seus contemporanis el conegueren pel motiu de l’ Eclesiàstic perquè era molt devot més tard, el seu caràcter afable i humanitari li ha valgut el sobrenom d’ Humà Heretà del seu pare l’interès pels llibres, especialment pels d…

Fill segon de Pere el Cerimoniós Pere III de Catalunya-Aragó i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí Martí I de Sicília , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, Elionor, la succeí en els seus drets a la corona siciliana,…

Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats que entronitzaren la…

Vida i obra Rei d’Aragó des del 1396, fill segon de Pere el Cerimoniós i Elionor de Sicília A la mort del seu germà Joan I es trobava a Sicília, on havia anat a sufocar una revolta En aquella circumstància el duc de Montblanc instà el poeta Guillem de Masdovelles a compondre un sirventès sobre el setge de Catània Senyor mot naut l’autrier me ffes demanda De caràcter conciliador —aspecte que li reconeix Anselm Turmeda a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques 1398—, el rei resolgué sense traumes el greu problema que significà el procés obert contra els curials del seu germà, i en…

Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on li fou reservada la cambra…

El 1389 es manifestà oposat a la privança que a la cort de Joan I tenien Carrossa de Vilaragut i els seus amics El 1392 acompanyà el futur rei Martí l’Humà en la seva expedició de recobrament de Sicília El 1396 fou conestable d’Aragó pel rei Martí Havent restat a Sicília, en fou fet almirall pel rei Martí el Jove 1398, que li donà també 1407 les baronies de Sortino, Alcamo, Calatafimi, Sclafani, Mussumeli i Manfrida Fou agent de confiança de Martí l’Humà prop del seu fill Dugué a terme missions importants, com la de treure el príncep de Tàrent de Nàpols per dur-lo a Provença 1398, i la de l’…

Vida i obra Ciutadà barceloní, fill de Ramon Savall, que fou tresorer de la reina Elionor de Portugal Ja pertanyia al Consell de Cent el 1366 fou conseller de Barcelona en 1378-79, 1381-82, 1394-95 i conseller en cap en 1397-98, 1404-05 i 1407-08 Aquest mateix any 1408 hagué de deixar el càrrec perquè fou nomenat mestre racional pel rei Martí l’Humà, càrrec que ocupà fins el 1415 Anteriorment, del 1389 al 1390 ja havia tingut un altre càrrec reial, el de batlle general de Catalunya Pel març del 1396 fou enviat pel consell de Barcelona a la cort de Joan I a Perpinyà per denunciar els abusos…

Excombatent en la guerra del Vietnam 1967, el 1972 es graduà en bioquímica a la Universitat de San Diego, Califòrnia, on tres anys més tard obtingué el doctorat en fisiologia i farmacologia Posteriorment fou professor a la Universitat de Nova York El 1984 ingressà al National Institute of Health, on adoptà i desenvolupà la tècnica basada en l’ARN missatger per a identificar i seqüenciar fragments del DNA, més ràpida i productiva que la utilitzada en les investigacions del Projecte Genoma Humà HGP, en el qual inicialment collaborà Aquest mètode, però, donà lloc a controvèrsies amb alguns…

Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom

Des del 1669 predicà gairebé sempre a París i es destacà pel seu coneixement i plantejament psicològic de l’acte humà