Resultats de la cerca

Fou un dels primers representants de l’humanisme a Polònia, i és autor d' Historiae Poloniae libri XII 1455-80, on imita l’estil de Tit Livi

Representant de la tradició humanística francesa més estricta en ple s XX, manifesta, sobretot en les seves obres de crítica, la seva fe en un humanisme de tipus liberal

La Dame aux Camélias 1848 n'és gairebé l’única obra que és recordada avui El seu teatre, realista i costumista, tractà, a més, temes morals i socials matisats d’un humanisme liberal

Començà escrivint poesia amorosa i elegíaca, més aviat intimista, que evolucionà cap a un humanisme cristià i filantròpic Destaquen, d’entre les seves obres, Världsliga Visor 1913, i Dagarna 1938, Augusti 1952, Skydrag 1971

Contribuí a l’humanisme amb els seus escrits paròdics i escèptics Escriví una invectiva contra Ciceró, però també una apologia 1534 Deixà algunes novelles i uns diàlegs Fortianae quaestiones, 1535 en defensa de les dones

Predicador franciscà, atacà la Reforma, tot i que, influït per l’humanisme, estava convençut de la necessitat d’una reforma interna de l’Església Publicà escrits satírics Narrenbescheerung ‘Conjura dels boigs’, 1512, Der Schelme Zunft ‘Trepa de bergants’, 1512

De família noble, participà en les campanyes contra els turcs Format dins l’humanisme renaixentista, introduí el petrarquisme a Hongria amb els seus poemes amorosos, reflex dels seus nombrosos desenganys Escriví també poesia patriòtica i religiosa, que tingué una gran difusió

Conreà diversos gèneres, reflectint en tots ells un profund pessimisme De la seva obra cal remarcar un recull de contes, Geotenn ar Werc'hez ‘L’herba de la Verge’, 1928 i una obra teatral, Nomenoë-Oë 1941, amb trets de punyent humanisme

Professor a Roma d’història de la filosofia i de filosofia moral, defensà un humanisme criticonaturalista A part d’estudis sobre diferents pensadors Feuerbach, Kierkegaard, Kant, Marx és autor d' Il concetto della libertà 1947 i La posizione dell’uomo nell’universo 1963, entre moltes altres obres

Ha destacat per la seva obra sobre historiografia medieval, especialment pels seus estudis sobre el cardenal Margarit i la historiografia peninsular del mateix s XV Es llicencià en filologia romànica a la Queen’s University de Belfast el 1948, on fou deixeble d’Ignasi M González i Llubera Durant els anys 1948 i 1949 investigà a Catalunya, sota la direcció de Jordi Rubió El 1950 obtingué el títol de màster amb un estudi sobre el cardenal Joan Margarit, bisbe de Girona Fou professor a les universitats de Manchester 1949-52, Belfast 1952-56 i Nottingham 1956-58 El 1955 es doctorà a la…