Resultats de la cerca

Autodidacte, fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Estimulà com a impressor les publicacions en català Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, acostat a la Lliga Creà els setmanaris “Es Ca d’Inca” 1900-04, “La Bona Causa” 1904-05, “Ca-Nostra” 1907-29 i “La Veu d’Inca” 1915-19 Dirigí “La ignorància” segona època, 1918-19 A Flors de roella 1922 i A la Mare de Déu de Lluc 1936 recollí els seus poemes paisatgístics, sentimentals i religiosos, influïts pels glosadors populars i per l’Escola Mallorquina

Fou ajudant de dibuix lineal de l’Acadèmia de Sant Carles 1885 Pintor irregular, d’una gran retentiva i fantasia, les seves obres tenen una certa espontaneïtat hom en destaca La conquesta de València premiada a l’Exposició Regional del 1867 Conreà la pintura mural

Fou un gramàtic humil i de temperament descontent Han estat conservats més de 150 epigrames seus a l' Antologia Palatina , que descriuen amb un fort accent de veritat la mediocritat de la vida

D’origen humil, estudià a Cambridge, on fou professor Presoner de Cromwell per haver defensat el rei, fou desposseït de la càtedra La seva obra poètica, de caràcter satíric, fou aplegada a Poems 1656

Visqué sempre la vida d’un pagès humil i pobre Escriví unes cançons els tres reculls dels Cants dau Ferraire , 1897-1904 tan plenes d’encís i de gràcia, que han passat a formar part —anònimes— del tresor folklòric tradicional del poble

Fou un dels set fundadors del felibritge a Fontsegunho 1854, d’on era jardiner, i es classifica entre els escriptors d’origen humil que donaren al felibritge un sentit popular De la seva producció cal esmentar Amor e plor 1876 i Vida vidanta 1900

D’origen humil, exercí oficis modests taverner, transportista de fusta, joglar Com a poeta, representa una continuació de la viva tradició dels bards medievals Excellí, sobretot, en teatre, amb els seus anterliwtiau , representacions populars en les quals assolí una original síntesi entre el teatre medieval i la sàtira contemporània

Sacerdot, d’origen humil, el 1810 s’uní a la revolta d’Hidalgo, el qual substituí, i organitzà la revolució al centre i al SW del virregnat A Chipalcingo proclamà la independència mexicana 1813, i a Apatzingan una constitució liberal 1814 però poc després els reialistes sufocaren la revolta Morí afusellat

D’origen humil —el seu pare era espardenyer—, estudià a Barcelona Fou professor de primer ensenyament a Torroella de Montgrí 1843-45, i el 1846 ingressà a l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, on ocupà una càtedra de matemàtiques Escriví una Guía del industrial 1858 i un Manual de mecánica aplicada 1872, quatre edicions

Fill d’una família humil, obtingué de l’emperador Gracià el comandament de les tropes a Britània, i hi fou proclamat august pels soldats 383 Reconegut per Teodosi I, dominà els territoris de Britània, Gàllia i Hispània Defensor de l’ortodòxia cristiana, féu morir Priscillià i els seus seguidors Intentà d’envair Itàlia, però, detingut a Aquileia, fou assassinat pels soldats