Resultats de la cerca

Treballà al servei de la cort de l’arxiduc Maximilià d’Àustria a partir del 1560 Quan aquest esdevingué emperador, l’any 1564, Mergot passà a ocupar un lloc com a baix a la capella de la cort de Viena La mort del sobirà, l’any 1576, i la dissolució de la capella musical feren desaparèixer també qualsevol altra notícia sobre Mergot Se li han atribuït amb seguretat alguns motets publicats entre el 1567 i el 1568 Possiblement és el Franciscus Porto del qual es conserva un madrigal a cinc veus en una collecció italiana del 1547

Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1982, de la qual és docent des de l’any 1974, i on imparteix història antiga Ha participat en diversos treballs d’excavació, i des del 1978 dirigeix les excavacions arqueològiques del poblat ibèric de Montbarbat Lloret de Mar-Maçanet de la Selva, la Selva És autora de nombrosos estudis centrats en l’arqueologia del món ibèric, entre els quals cal fer esment de La ciudad romana de Blandae carta arqueológica de la comarca de la Selva 1983 i Montbarbat, 1978-1986 1996, en collaboració

Es formà, sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes, Pere de Palol i Miquel Tarradell, a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1982 És investigadora a la seu de Girona del Museu d’Arqueologia de Catalunya Ha desenvolupat una intensa activitat de recerca, centrada en l’estudi del bronze final, primera edat del ferro i període ibèric a la Catalunya nord-oriental, on ha dirigit nombroses excavacions Puig Castellet de Lloret de Mar, la Fonollera de Torroella de Montgrí, Mas Castellar de Pontós, entre d’altres Entre les seves nombroses publicacions cal destacar La Fonollera 1ª y 2ª…

Si, com és probable, el terme "organista" es refereix al fet que Lucas havia escrit organa , una de les formes més primitives de la polifonia medieval, llavors la nota es converteix en el primer indici de la pràctica de la polifonia antiga en tot el territori ibèric

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als poblats de l’edat del bronze del tossal Redó i tossal del Caldero Bellús, entre d’…

Competí en la categoria de pes semipesant representant el Club Judo Barcelona Campió de Catalunya sènior 1976, posteriorment es proclamà campió d’Espanya 1979 i guanyà el títol estatal universitari 1979 i el de campió ibèric 1979 Formà part de la selecció espanyola que disputà els Jocs del Mediterrani 1979 i també integrà l’equip de la federació catalana

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942 i de vuit 1945, 1946, 1948, campió de Catalunya i d’Espanya de iol de quatre 1944 i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945, 1949, 1954 Guanyà, igualment, el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Competí en diverses ocasions amb la selecció espanyola

Deixebla de Miquel Tarradell a la Universitat de València, fou professora numerària en aquest centre des del 1973 i, des del 1983, catedràtica de prehistòria, primer a la Universitat d’Extremadura i després novament a València Treballà principalment sobre l’edat del bronze i el període ibèric al País Valencià Entre les seves publicacions destaca La romanización en el campo de Liria 1968, amb Gabriela Martín

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem

Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva