Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Andrej Rubl’ov
El Salvador (~ 1400), icona d'Andrej Rubl’ov
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’icones rus.
Monjo del monestir de la Santíssima Trinitat de Zagorsk Sergiev Posad , on fou deixeble de sant Sergi de Radonež, passà després al de Sant Andrònic, de Moscou, on hi ha la seva tomba Sense abandonar els cànons tradicionals, sabé imprimir a les seves icones un alè de dolcesa i d’humanitat, enfront de l’hieratisme de la iconografia bizantina, que el convertí en l’exponent màxim de l’art iconogràfic rus Realitzà els frescs que decoren l’interior de la catedral de la Dormició Uspenskij sobor a Vladimir i de la catedral de l’Anunciació Blagoveščenskij sobor al Kremlin de Moscou,…
Assumpta Ortadó i Maymó
Art
Artista plàstica.
S'ha dedicat preferentment a la creació d’icones d’orfebreria amb esmalts Té obra seva als museus del Vaticà i al museu de la catedral de Barcelona Ha escrit el llibre Icones d’orfebreria i esmalts
Simon F’odorovic Usakov
Pintura
Pintor rus.
Treballà sobretot a Moscou, on decorà amb frescs algunes sales del Kremlin Pintà també icones, retrats, féu dibuixos per a teixits, etc, i fou el primer aiguafortista rus
Teoctist
Història
Ministre bizantí.
Favorit de l’emperadriu Teodora, la induí a restaurar el culte de les icones iconoclàstia Cap del govern durant catorze anys, fou fet assassinar per Miquel III, per instigació de Bardas , germà de Teodora
Ernest Ros i Leconte
Cristianisme
Eclesiàstic.
Doctor en Filosofia Fou catedràtic d’Humanitats a la Universitat Pontifícia de Comilles i canonge de la catedral de Barcelona Fins el 1985, també exercí la presidència de la Junta de la Sagrada Família Expert en iconografia, dedicà tres notables tractats a les icones bizantines i russes
Benjamin Delessert
Biologia
Economia
Banquer, filantrop i naturalista francès.
Fundà a França les caixes d’estalvis 1818, nombroses indústries i els “establiments de sopes econòmiques” per als pobres Com a naturalista aplegà un gran herbari, una biblioteca important i una collecció conquiliològica considerable Publicà, entre d’altres, l’obra en cinc volums, molt illustrats, Icones selectae plantarum quas descripsit AP de Candolle 1820-45
Teòfanes el Grec
Pintura
Pintor bizantí.
Després d’haver treballat a Constantinoble i a Crimea, es traslladà a Rússia, on rebé el sobrenom amb què és conegut, a causa del seu origen Decorà l’església i pintà icones a Novgorod esglésies de la Transfiguració i de Sant Teodor, a Nižnij Novgorod, etc, i finalment a Moscou, on decorà la catedral de l’Anunciació amb Andrej Rubl'ov , del qual sembla que fou mestre S'han conservat poques obres seves i algunes de les que li són atribuïdes potser no són autèntiques, però el seu pas per Moscou donà a aquesta escola l’impuls que la féu famosa
Teodor Estudita
Cristianisme
Reformador monàstic bizantí.
Influït pel seu oncle, l’abat Plató, es féu monjo a Sakkudion ~780 Ordenat de sacerdot 787, succeí Plató en l’abadiat Oposat al matrimoni adulterí de Constantí VI, fou expulsat a Tessalònica 796 En tornar-ne 797, traslladà la comunitat a Studios , que convertí en un centre important de vida monàstica gràcies a les seves Regles i Catequesis Exiliat novament 809-811, apellà debades al papa Lleó III L’oposició a la iconoclàstia de Lleó V li valgué un nou exili 815, des d’on escriví a Pasqual I i a l’emperador sobre el culte de les icones La seva festa se celebra l’11 de novembre
Socrates Sidiropoulos

Manolete, pintura de Sòcrates Sidiropoulos
Pintura
Escultura
Pintor i escultor grec.
Molt jove, començà a pintar amb la seva mare icones, frescos i mosaics Fou deixeble dels escultors Ossip Zadkine i Kostas Valsamis, i dels pintors Philopoemen Constantinidi i Zoe Valsamis completà els seus estudis a l’Académie de la Grande Chaumière, a París La seva obra posa en primer pla la figura humana i mostra influències de pintors com Goya, Zurbarán i Caravaggio És autor dels retrats dels toreros Manolete, Nimeño II i Paquirri, altres d’altres, i també d’escenes de tauromàquia i de flamenc Així mateix, ha realitzat pintura religiosa per a esglésies ortodoxes i catòliques L’…
Teodora
Història
Emperadriu d’Orient.
Muller de l’emperador Teòfil , a la mort d’aquest exercí la regència de l’imperi 842-856 en nom del seu fill Miquel III Contra la darrera voluntat del seu marit, iconoclasta, afavorí obertament l’ortodòxia perseguí els paulicians i convocà un sínode, pel març del 843, que restablí el culte de les icones amb una festa solemne que, amb el nom de Festa de l’Ortodòxia, s’ha perpetuat, el primer diumenge de quaresma, en el ritu bizantí Durant el seu govern, l’islam prengué Sicília a Bizanci, però Teodora pogué establir la pau amb els búlgars El seu germà Bardas, amb el suport de…