Resultats de la cerca

Conreà una poesia sensitiva i trista, d’arrel religiosa i forma tradicional, que reflecteix una idealització del món camperol De la seva obra, amplíssima, es destaquen els llibres Alma religiosa 1910, Verbo ser e verbo amar 1926 i els sonets de Saudade nossa 1944

A 13 anys escriví l’oda La Palma, lloada per Espronceda Del 1843 data la primera edició de Poesías A Madrid des del 1848, la seva casa fou centre de reunions literàries i refugi de liberals sobretot després de la revolució del 1866 Residí a l’estranger, i morí retirada prop de Lisboa La seva poesia és prebecqueriana i de tema generalment amorós, amb tendència a la idealització N'és coneguda la balada El amor de los amores També escriví teatre, novella i records de viatge

Formà part del corrent Tulenkantajat però sense acceptar el futurisme ni la idealització de l’exotisme El seu interès pel folklore i els mites populars es reflecteix en la influència de les formes populars en la seva poesia Publicà, entre altres, els llibres de poemes Laulu ihanista silmistä ‘La balada dels vuit encanteris’, 1925, Jää hyväiset Arkadialle ‘Adeu a l’Arcàdia’, 1945, Valikoima runoja ‘Poesies escollides’, 1958, i els d’assaig Suomalaisen muinaisrunouden maailma ‘El món de l’antiga poesia finlandesa’, 1935 i Soumalaine mytologia ‘La mitologia finlandesa’, 1967 Fou…

Treballà amb Pontormo a la cartoixa de Val d’Ema 1522-25 Gràcies a la decoració de la capella d’Elionor de Toledo al Palazzo Vecchio de Florència ~1545 esdevingué retratista oficial dels Mèdici retrats de Cosme I, d’Elionor i el seu fill, i de Lucrècia Panciatichi, tots tres a la Galleria degli Uffizi, Florència A l’atreviment estilístic de la primera generació manierista, enfrontà un estil serè, aristocràtic, servit per una paleta freda, i l’imposà les seves obres exemplars són els retrats, en els quals accentua la importància de les joies, les sedes, l’actitud noble i una certa…

Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se…

La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la idealització…

Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i entre el 1862 i el 1863 i entre el 1868 i el 1869 hi estudià algunes matèries de filosofia i lletres Collaborà al Diario de Barcelonal i publicà ressenyes i articles sobre autors coetanis, com Clavé, i alguna narració i alguns poemes a “Lo Gai Saber”, Calendari Català i La Renaixença Traduí al català I troubaire catalan 1862, publicat el 1877 i al castellà Mireio 1868, reed 1882, ambdues obres de Mistral, i Lohengrin 1882 de Wagner Dedicà discursos necrològics a Francesc X Llorens i Barba 1880 i a Josep d’Argullol 1888 Fou membre 1877…

Nebot de Pròsper de Bofarull Es llicencià en dret el 1839 Aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848 Membre, també, de la de Belles Arts de Sant Jordi 1852, succeí Pau Milà i Fontanals en l’assignatura de teoria i història de les belles arts 1857-80 Fou director artístic del Teatre del Liceu des de la seva…

Net del fundador de la psicoanàlisi, Sigmund Freud , el 1932 emigrà a la Gran Bretanya, on es nacionalitzà el 1939, estudià i es formà com a pintor El 1944 feu la seva primera exposició individual i entre el 1948 i el 1958 combinà la pintura amb la docència en una escola d’art de Londres  Després d’uns inicis marcats pel surrealisme , des de la dècada de 1950 s’especialitzà en el retrat psicològic, sobretot en el nu, d’un realisme enigmàtic sense concessions a cap mena d’idealització El seu estil, que parteix d’una pinzellada gruixuda i densa, ha estat qualificat d’essencialista…