Resultats de la cerca

Digne exponent de l’anomenada “tercera via” del cinema espanyol amb Tocata y fuga de Lolita 1974, demostrà després la seva capacitat tècnica i una major coherència ideològica amb La verdad sobre el caso Savolta 1979 Posteriorment dirigí El túnel 1987

Deixeble de MMierevelt i FHals, el 1621 apareix dins el gremi de pintors de la seva ciutat d’origen La seva obra és classificable dins la pintura costumista, d’un regust alegre Empra el clarobscur més com a efecte tecnicocompositiu que no pas amb finalitat ideològica

Conreà la pintura paisatgista i de batalles Fou influït primerament per Claude Lorrain i per Poussin Les seves obres cerquen la fugida de l’amanerament dels barroquistes per conquerir la plasmació ideològica de la mitologia Les seves composicions, de gran efectisme escenogràfic, foren molt apreciades pels colleccionistes del segle XIX

Destacà en el camp de la creació literària amb la novella ideològica Bélisaire 1763 i sobretot amb els Contes moraux 1761, gènere intermedi entre la novella i la narració èpica, alguns dels quals esdevingueren òperes còmiques Escriví la majoria d’articles literaris de l' Enciclopèdia reunits en La poétique française , 1763 i les Mémoires d’un père pour servir à l’instruction de ses enfants 1807

Usà el pseudònim de Leopoldo Bonafulla Fou director d’ El Productor  1901-04, intervingué en la Setmana Tràgica de Barcelona i participà en el congrés regional obrer del 1910 que decidí la constitució de la CNT És autor de La Revolución de Julio 1910, obra bàsica per al coneixement dels fets del juliol del 1909, i de texts de propaganda ideològica, com, entre d’altres, Criterio libertario 1905 i La justicia libre sd

Afiliat al partit comunista 1921, defensà la línia estalinista contra els partidaris de Trockij Aviat ocupà càrrecs dirigents al partit membre del comitè central 1941, del Kominforn 1948, del praesidium del soviet suprem 1950 i del politburó del partit 1966 Com a ideòleg defensà un marxisme ortodox i intervingué en la lluita ideològica contra la Xina 1963, a la caiguda de Khruščov 1964 i en els conflictes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968

Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat

Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius El 1611 es retirà a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l’estudi de la patrística, especialment de sant Agustí Havent tornat a Lovaina, hi obtingué el doctorat en teologia i hi ensenyà Sagrada Escriptura El 1628 començà a treballar en l’ Augustinus publicat el 1640, la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme El 1635 fou nomenat bisbe d’Ieper

Escriví poemes que acusen la influència ideològica de Voltaire i Rousseau Konstancinápoly 'Constantinoble’, Az estve 'El vespre’, A tihanyi echóhoz 'A l’eco de Tihany’ D’estil variat i viu i temàtica realista, la seva obra és una síntesi del rococó, del classicisme, del preromanticisme i de les tradicions populars Amb BBalassi, destacà també en la poesia amorosa És autor de l’epopeia comicosatírica Dorottya ‘Dorotea’, 1799, i en Halotti versek ‘Versos mortuoris’, 1804 resumí en un cicle la seva filosofia sobre la immortalitat de l’ànima

Editor i propietari del Diario de Barcelona , tasca en la qual succeí el seu pare, Antoni Brusi i Ferrer , l’any 1878, quan feia ja temps que hi collaborava Donà completa llibertat ideològica al director, Joan Mañé i Flaquer , home de confiança de la família Durant la seva època, el diari continuà essent el de més difusió a Barcelona, malgrat que en retrocés En morir deixà dos fills, però l’administració de l’empresa fou exercida pel seu germà Josep-Antoni fins que la seva filla, Maria Josefa Brusi i Garcia, tercera marquesa de Casa Brusi, restà lliure de la tutoria