Resultats de la cerca

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1973, es doctorà el 1978 Professor des del 1973 a la Delegació de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona a Palma, actualment Universitat de les Illes Balears, n'és catedràtic de geografia humana S'ha interessat per la geografia rural, especialment en els impactes de les activitats de lleure i turisme sobre l’espai rural i la seva població Ha treballat sobre la pesca amb diverses publicacions, com La pesca 1987

Exposà per primera vegada l’any 1969 Des del 1985 viu i treballa a París i, a partir del començament dels noranta, també resideix temporalment a Mallorca La seva pintura, preferentment quadres de gran format, combina grafismes —que a mesura que ha anat evolucionant s’han anat desdibuixant— i impactes de colors nets i vius Després de formar part del Grup ‘Trama’ amb Grau, Rubio i Tena, amb el qual edità una revista amb el mateix nom, les seves primeres exposicions individuals al començament dels anys vuitanta foren a la Galeria Maeght de Barcelona L’any 1996 es féu una gran…

Diplomat en interpretació a l’Institut del Teatre, inicià la seva trajectòria teatral com a intèrpret i, posteriorment, per tal d’explorar noves vies de creació escènica, es decantà cap a la direcció d’espectacles, activitat que li valgué el premi de la Crítica al millor director del 2000 El 1997 fundà la companyia Kronos Teatre, que donà a conèixer en el marc del Festival de Sitges, on presentà Kafka El procés 1997, Les Troianes 1998, La màquina d’aigua 1999, de D Mamet, i Un cop baix 2000, de R Dresser Per al Grec 2000 muntà un arriscat Titus Andrònic , de Shakespeare, que obtingué el premi…

Vida El seu pare, metge reconegut i home liberal i d’àmplia cultura, influí de manera important en la seva formació De fet, bona part dels coneixements del jove Berlioz sobre geografia, literatura francesa i literatura llatina li van ser fornits pel seu mateix pare La formació musical que rebé fou ben atípica Aprengué flauta amb un mestre local i l’instrument que més dominà fou la guitarra En canvi, els seus coneixements de piano es reduïen a uns acords maldestres A tretze anys començà la lectura autodidàctica del Traité de l’harmonie de JPh Rameau Amb aquestes nocions tan esparses inicià la…