Resultats de la cerca

Deixeble de JAWatteau, que el considerà el seu hereu, vulgaritzà l’estil del mestre, tant per la tècnica —més imperfecta, de colors pàllids i figures allargassades— com pel contingut escenes galants Interior, Reunió d’actors de la Comèdia Italiana en un parc ambdós al Musée du Louvre, Conversa galant Wallace Collection, Londres

Fou membre del departament d’economia de la Universitat de Califòrnia 1939-52 i cap del de la Universitat de Yale 1962-64 Assessor de l’Econometric Society i president de l’American Economic Association 1969 La seva aportació teòrica estigué centrada en la competència imperfecta, concretament en l’estudi de l’oligopoli, exposat en Competition Among the Few 1949 Altres obres seves són Trends and Cycles in Economic Activity 1956, Emergence and Content of Modern Economic Analysis 1960, Probability and Profit 1965, Economic Policies and Inflation 1972 i New Look at Inflation 1973

La seva primera obra important fou ocasionada per dos articles de Sraffa 1925-26 que introduïren innovacions a l’anàlisi de la competència i el seu desenvolupament The Economics of Imperfect Competition 1933, on construeix la teoria de la competència imperfecta La General Theory de Keynes la influí notablement un bon resum elemental de les idees keynesianes és el seu llibre Introduction to the Theory of Employment 1937 Estudià els problemes de l’acumulació i el creixement The Accumulation of Capital , 1956 També reformulà la teoria econòmica marxista An Essay in Marxian…

El seu llibre, Production of Commodities by Means of Commodities Prelude to a Critique of Economic Theory 1960, obra curta i molt densa, sacsejà el món acadèmic i obrí un procés de revisió de la teoria econòmica dominant El punt de partida d’aquesta investigació és l’anàlisi de la reproducció i de la distribució de l’excedent, temàtica peculiar de l’escola clàssica Abans havia publicat amb la collaboració de MDobb Works and Correspondence of David Ricardo 1951, edició crítica modèlica amb una nova interpretació del gran economista També cal esmentar la influència de dos articles 1925-26 que…

Doctor 1967 pel Massachusetts Institute of Technology MIT Ha estat professor de les universitats de Yale, Princeton, Oxford i Standford i, des de l’estiu del 2001, imparteix economia i afers internacionals a la Columbia Business School de Nova York Del 1993 al 1997 pertanyé al consell d’assessors econòmics del president Bill Clinton i en 1997-99 fou economista en cap del Banc Mundial, període durant el qual tingué enfrontaments amb el Fons Monetari Internacional FMI i la Reserva Federal dels EUA per les polítiques d’ajuts defensades per ambdós organismes en els països en via de…

Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…

Vida Considerat una de les ments més brillants del seu temps, estudià a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el grau de magister artium Ocupà diversos càrrecs a la cort francesa, primer com a secretari de Carles IV i més tard com a conseller dels seus successors, Felip VI i Joan II, i se li encarregà la realització de múltiples gestions diplomàtiques, algunes de les quals el dugueren a la cort papal d’Avinyó Nomenat maître de requêtes de la casa reial, que recompensà els seus serveis amb nombroses prebendes a Cambrai, Clarmont, Verdun etc, el 1351 es convertí en bisbe de Meaux Vitry fou…

Vida Era fill del pintor Jacobo del Casentino, membre de l’escola de Giotto i cofundador del gremi florentí de pintors Segons el Liber de civitatis Florentiae famosis civibus , de Giovanni Villani, era d’origen humil i perdé la vista en la seva infantesa a conseqüència de la verola Aquest fet el predisposà a desenvolupar el seu talent musical, i es convertí molt aviat en un hàbil intèrpret d’instruments, en especial d’orgue També sobresortí com a orguener, cantor i poeta, i participà activament en els debats polítics i filosòfics del seu temps Sobre la seva vida, són poques les dades que es…