Resultats de la cerca

Per encàrrec del papa Gregori XIII, intervingué, a Roma, en la correcció del còmput de l’any 1582 i en la implantació de l’anomenat des d’aleshores calendari gregorià Publicà De emmendatione Romani Kalendarii et Paschalis solemnitatis reductione Florència, 1572 Roma, 1576 i un Espejo astrológico para sangrías, medicina, etc Barcelona, 1578

Curial des del 1527, fou bisbe de Ragusa 1545 i cardenal 1549 El seu esforç més important fou la convocatòria de la tercera etapa del concili de Trento , la seva conclusió 1562-63, l’aprovació 26 de gener de 1564, i la primera implantació, en la qual l’ajudà el seu nebot Carlo Borromeo

Féu una aliança amb els bohemis Es deslliurà de la tutela germànica 871 i es posà sota la protecció de Roma, que li trameté sant Metodi com a legat i missioner Fou reconegut pels bohemis, fet que comportà la implantació del cristianisme a Bohèmia Durant el seu regnat, Moràvia arribà al seu poder màxim

Intervingué en la implantació a Mallorca, al començament del segle, del Tercer Orde Regular de sant Francesc, en el qual ocupà càrrecs de relleu Membre fundador de la Maioricensis Schola Lullistica 1935, publicà —entre el 1946 i el 1955— alguns treballs sobre Ramon Llull, al qual atribuïa el Libre “de Benedicta tu in mulieribus" , contra l’opinió de Salvador Galmés

Gran coneixedor de l’arquitectura italiana, contribuí eficaçment a la implantació del purisme renaixentista al Camp de Tarragona En aquesta tasca collaborà amb l’arquitecte Pere Blai Sembla que el 1580 projectà la capella del Santíssim de la catedral de Tarragona, i el 1582, amb Pere Blai, planejà l’església de la Selva del Camp, la primera netament renaixentista del Principat

Pocs mesos després de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona fou nomenat administrador apostòlic de la diòcesi Es destacà per les seves pastorals d’adhesió al règim i per la implantació del castellà com a única llengua de la predicació i de les institucions i publicacions eclesiàstiques El 1943 tornà a la seu de Cartagena-Múrcia

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

Entrà a l’orde al noviciat de Perusa 1557 féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l’any 1560 Aviat fou destinat a treballar a les regions centreeuropees, en el moment d’implantació de l’ofensiva contrareformista com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels collegis de Cluj i Alba Iulia, a Transsilvània La seva actuació fou important, ensems política i eclesiàstica

Fou metge del príncep de Hennenburg 1553 i professor a Heidelberg 1577-83 De tendència zwingliana, s’oposà a la implantació del calvinisme però, vençut i excomunicat, abandonà la càtedra En la seva obra Explicatio gravissimae questionis 1589 afirmà la superioritat de l’Estat damunt l’Església, que n'és una creació La seva doctrina, que prengué el nom d’ell, erastisme , tingué bon acolliment en ambients anglicans

Formà part del RCD Espanyol, amb el qual, com a jugador, fou campió de Catalunya 1932 i, com a entrenador, aconseguí el Campionat d’Espanya 1941 Fou seleccionador espanyol 1947-50, president de la Federació Espanyola de Basquetbol 1966-71 i dirigí i supervisà la implantació del minibàsquet a partir del 1963 Fou vicepresident del COE 1967-84, del qual fou secretari i vicepresident El 1999 fou nomenat històric del basquetbol català