Resultats de la cerca

Governador d’al-Ḥijāz durant el califat del seu antecessor, un cop califa es negà a continuar les guerres d’expansió de l’islam A l’interior, intentà de resoldre el desequilibri econòmic que suposava la diversitat d’imposts deguts per musulmans i no musulmans i portà a terme diverses i impopulars reformes fiscals El succeí Yazīd II

Jutge de l’audiència de Barcelona, les pressions de Madrid i del lloctinent l’inclinaren a adoptar 1639 mesures impopulars i contràries a les constitucions lleves, mobilitzacions, embargaments d’aliments Per això en la jornada del Corpus de Sang 7 de juny de 1640 morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada Dedicà al comte d’Olivares un Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón 1626

Fou president del consell de relacions entre l’FMI i el GATT, director de l’Asian Development Bank 1975-79 i director general del Banc d’Itàlia 1979-92 Ministre del tresor del govern de Berlusconi maig del 1994, establí impopulars mesures de control de la inflació que provocaren la seva destitució al cap de set mesos Arran de la dimissió del govern de Berlusconi, al gener del 1995 fou nomenat cap d’un govern de tècnics amb un programa mínim basat en el sanejament de les finances públiques i la reforma del sistema de pensions Un cop aprovat el pressupost per a l’any 1996, al gener…

Net d’un destacat oficial de l’Exèrcit Roig esdevingut escriptor de renom i fill d’un oficial de la marina soviètica, el 1978 es graduà en economia Afiliat al PCUS el 1980, ocupà càrrecs en diverses institucions econòmiques i fou editor de la secció d’economia de Kommunist , influent periòdic oficialista El 1991 abandonà el Partit Comunista i, sota la presidència de Boris Jelcin , fou primer vicepresident del govern novembre-febrer 1991, ministre d’economia novembre de 1991 - abril de 1992 i primer ministre en funcions de juny al desembre de 1992, càrrec que hagué de cedir a Viktor…

Membre del Partido Democrático Nacional des del 1938 a partir del 1941, Acción Democrática , el 1945 interrompé els estudis de dret en ser nomenat secretari personal del president Rómulo Betancourt y Bello Diputat a l’Assemblea de l’estat de Táchira 1946 i al Parlament 1947, en ser enderrocat el Govern de Rómulo Gallegos , el dictador Marcos Pérez Jiménez l’empresonà 1949 i l’obligà a exiliar-se, bé que tornà clandestinament a Veneçuela Restablert el sistema democràtic 1958, el 1960 fou nomenat ministre de l’Interior i combaté la guerrilla procubana A l’oposició durant els governs de Raúl…

Serví l’exèrcit papal, però molt aviat es decantà vers la diplomàcia Secretari dels legats pontificis de la Valtellina, Ferrara i Milà, actiu intrigant en el conflicte per la successió de Màntua 1628-30 i negociador de la pau de Cherasco 1631, féu coneixença de Richelieu, que, adonant-se dels seus dots polítics, el protegí decididament i l’introduí a la cort de França Nunci extraordinari a París 1635 i padrí de Lluís XIV, s’establí a França el 1640, on fou creat cardenal 1641 i ministre d’estat En morir Richelieu, restà com a cap del consell, formà part del consell de regència 1643 i aviat…

Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…