Resultats de la cerca

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

Segons Diògenes Laerci fou deixeble d’Anaximandre Com els altres pensadors de l’escola cercà un principi originari de totes les coses que expliqués la seva unitat, i deduí d’observacions empíriques que aquest principi era l’aire Del moviment infinit i incessant de l’aire havien de néixer totes les coses, humanes o divines, pel doble procés de condensació i rarefacció La progressiva condensació havia de produir els núvols, l’aigua i la terra, i la rarefacció el foc

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació que situà entre…

Fill de Maria Sanmartí S'inicià com a pintor de parets i cartellista, i cursà estudis nocturns a l’escola de Llotja, on fou deixeble de Mongrell Durant alguns anys es dedicà a la illustració revistes infantils, cartells cinematogràfics El 1939 s’exilià exposà per primera vegada a Perpinyà, i més tard s’installà a París El 1965 establí el seu taller a Saint-Pierre, Provença Alternà l’execució de les seves primeres litografies amb una producció pictòrica creixent Assimilà diverses influències, que emprà per a aconseguir una obra personal i de gran plasticitat de Vuillard i Bonnard, que li…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València 1888 i collaborà en els almanacs  Lo Rat-Penat del 1883 i el 1884 amb un parell de narracions  La torre de la Boatella , 1883 Fatimah , 1884 Un tercer relat en català, Lo darrer esforç 1883, restà inèdit fins el 1967 La seva vinculació a la Renaixença fou breu i bàsicament decidida per la influència de Constantí Llombart després de la mort d’aquest 1893 esdevingué enemic acèrrim del grup valencianista de Teodor Llorente S’incorporà activament al republicanisme de Pi i Margall, i el 1887 publicà, ja en castellà, el recull Fantasías…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…