Resultats de la cerca

Deixà un cèlebre tractat sobre la guitarra Saragossa 1674, molt divulgat, que incloïa una collecció de danses

Es dedicà a l’ensenyament de la música a Barcelona El 1837 publicà una Gramática musical que incloïa una de les primeres síntesis d’història de la música feta amb un criteri modern

Es feu notar en substituir Adelina Patti, a París 1889 Catalani li confià l’estrena de La Wally 1892 i Puccini la de Tosca 1900 Actuà repetidament a Barcelona 1894-1907 El seu repertori incloïa Donizetti, Verdi, Massenet i Wagner

Fou senador Escriví en grec uns annals de la història de Roma, dels orígens — on incloïa una versió de la llegenda troiana, després molt difosa — a la segona guerra Púnica, en la qual havia participat en resten alguns fragments S'hi inspiraren Tit Livi, Polibi i Dionís d’Halicarnàs

Lluità contra els francs durant la tercera croada 1188 i intervingué en la negociació de pau entre Saladí i Ricard I d’Anglaterra 1192, que intentà d’emmaridar-lo amb la seva germana A la mort de Saladí aconseguí de reconstituir l’imperi, que incloïa Síria, Mesopotàmia i Egipte

Es graduà en història 1980 i dret 1982 a la Universitat Lliure d’Amsterdam, on el 1992 obtingué el doctorat el 1992 en dret i fou professor del 1993 al 2002 Del 1982 al 1984 treballà al Consell d’Universitats dels Països Baixos Afiliat a l’Aliança Democratacristiana CDA, des del 1984 n'ha detingut diversos càrrecs Fou regidor d’Amstelveel 1982-98 i cap del grup municipal del CDA del 1994 al 1998 Aquest any fou elegit diputat de la Cambra de Representants, i cap del grup parlamentari des de l’octubre del 2001 Arran del resultat de les eleccions del 2002 fou elegit primer ministre d’un govern…

Ha collaborat amb nombrosos grups valencians com Els Pavesos o Els Cinc Xics A més de collaborar en enregistraments d’altres artistes i en discs collectius, amb el seu nom ha publicat  Humitat relativa  1979, amb el grup Bon Matí, que incloïa  Juli Bustamante ,  Provisions  1987,  Línia de foc  1994 i  Sense comentaris  2009 El seu estil ha estat descrit com a rock mediterrani

Fill del mestre de dansa Marià Camprubí, fou deixeble de Fabiani i formà parella amb Manuela Garcia, amb la qual recorregué les principals ciutats europees Després d’una estada de tres anys a Rússia, viatjaren a Pèrsia Estrenaren al Liceu de Barcelona La Rondeña 1847, amb música de Josep Jurch i coreografia de Camprubí El seu repertori incloïa el ball pla i el ball rodó

Debutà el 1867 a Finale Emilia, amb Norma , de Bellini Aviat es convertí en un dels tenors més cèlebres d’Europa El seu repertori incloïa òperes de Rossini, Donizetti, Auber i Meyerbeer En 1880-81 actuà al Liceu de Barcelona, i en 1881-82 a Madrid, on, en anys successius, fou el rival de Gayarre Tornà al Liceu en 1882-85 i 1886-87 Es retirà el 1905

Emprà el nom artístic d' Adolfo de León Ocampos Estudià a Madrid i a Itàlia El 1870 debutà a Alessandria amb Ernani , de Verdi, i assolí un èxit sorollós actuà per tot Itàlia, a Varsòvia i a diverses capitals de l’Amèrica del Sud, al Teatre del Circ de Barcelona, etc El seu repertori incloïa òperes de Donizetti, Verdi, Auber, Rossini i Gounod Es retirà el 1885 i s’establí a València