Resultats de la cerca

Intentà de sintetitzar el pensament de Schelling, Hegel i Schopenhauer a través de la seva filosofia de l’inconscient aquest, principi creador del món, és irracional com la voluntat segons Schopenhauer, però esdevé conscient al final de l’evolució històrica Escriví Philosophie des Unbewussten ‘Filosofia de l’inconscient’, 1869, Schellings positive Philosophie als Einheit von Hegel und Schopenhauer ‘La filosofia positiva de Schelling com a unitat de Hegel i Schopenhauer’, 1869 i Die Religion des Geistes ‘La religió de l’esperit’, 1882

Estudià medicina a Basilea i psiquiatria a Zuric Posteriorment collaborà amb Freud, fins que, per divergències teòriques, se'n separà Després de viatjar molt, ensenyà a Zuric i a Basilea Les seves aportacions principals en el camp de la psicologia profunda són la relació de la libido no pas amb la sexualitat sinó amb el conjunt de l’energia vital de la psique la distinció entre l’inconscient individual i el collectiu, aquest últim integrat per una sèrie de forces imperceptibles, comunes a tots els pobles de tots els temps, que es manifesten, en certes condicions psíquiques, d’una…

Seguidor de la filosofia de la natura de Schelling Proclamà la importància essencial de l’inconscient en el coneixement de la vida conscient de l’ànima en el seu llibre Psyche 1846 La seva pintura, minuciosa i desigual, influïda per KD Friedrich, fou, en consonància amb les seves idees filosòfiques, onírica i fantasiosa, la qual cosa el fa un dels pocs precursors conscients del superrealisme Teòric destacat del Romanticisme pictòric — Briefe über Landschaftsmalerei ‘Cartes sobre la pintura de paisatge’, 1831—, preconitzà la integració humil de l’home en el paisatge

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les…

Fou, amb Èsquil i Eurípides, el principal exponent de la tragèdia grega De la seva obra en resten només un drama satíric gairebé sencer i set tragèdies completes Segons un biògraf seu, Sòfocles mostrà de molt jove un gran talent musical, i és presentat com un bon intèrpret de cítara Sembla, no obstant això, que en l’obra del poeta, les intervencions musicals, reduïdes a les formes monòdica i coral, se circumscriuen a subratllar moments de dolor o d’alegria inconscient Nombrosos compositors s’han basat en les tragèdies de Sòfocles Pel que fa a les òperes, cal esmentar les versions…

Rebé lliçons de cant i fou alumne de composició de John Birchensha Estudià teoria musical a partir de les obres de Th Morley i J Playford i arribà a posseir diversos tractats musicals importants, com els d’A Kircher, M Mersenne o R Descartes Destacà com a intèrpret de flauta de bec, viola, tiorba i guitarra Contractà el músic C Morelli perquè transcrivís, en tabulatura per a guitarra, una collecció de les seves peces preferides, algunes de les quals s’han conservat Pepys fou un profund coneixedor de la música i del període de la Restauració Ell mateix posseïa una habilitat innata per a la…

Doctor en filosofia i lletres, reorganitzà l’ensenyament de filosofia a la Universitat de Brusselles 1897-1914, ciutat en la qual fundà laboratoris de psicologia Des del 1919 professà a Barcelona, on creà el Laboratori de Psicologia Experimental, sota el patrocini de la Mancomunitat Una nota despectiva del baró de Viver, diputat de la Mancomunitat, imposada per la Dictadura, provocà una lletra de solidaritat de cent professors de la Universitat Industrial amb Dwelshauvers, el qual fou destituït juntament amb els signants del document maig del 1924 Aviat fou professor a l’Institut Catholique…

Teòric de l’anàlisi existencial, un model psicològic i antropològic basat en les idees d’encontre Buber i de transcendència Kierkegaard i Scheller, i creador de la logoteràpia com a mètode terapèutic Fou seguidor de SFreud i deixeble d’AAdler, però en el seu primer llibre Psicoanàlisi i existencialisme 1946 criticà el causalisme de l’inconscient i la preeminència de la sexualitat Freud i el sentiment de poder Adler Jueu de naixement i d’educació, perdé tota la família —tret de la germana— als camps d’extermini, i fou durant el seu captiveri a Auchswitz que posà en pràctica l’…

El 1895 es graduà en medicina a Viena i el 1898 publicà el seu primer estudi Gesundheitsbuch für das Schneidergewerbe ‘Llibre de salut per a la professió de sastre’ on remarcava la importància del context social de l’individu per al seu desenvolupament psicològic El seu interès per la medicina psicosomàtica el portà a examinar molts infants afectats d’insuficiències i de defectes orgànics fruit d’aquestes observacions seria l' Studien über die Minderwertigkeit von Organen und ihre seelische Kompensation ‘Estudis sobre la insuficiència d’òrgans i la seva compensació anímica’ 1907 A partir del…

A vuit anys anà amb la seva mare a viure a París, on més tard estudià dret i literatura En casar-se 1925 adoptà el cognom del seu marit Durant l’ocupació alemanya de París hagué d’amagar la seva condició de jueva Influïda per JJoyce i MProust, defensà punts de vista innovadors en literatura rebuig de la linealitat del discurs, l’inconscient com a objecte de la creació literària, eliminació de l’argument, dels personatges i del narrador convencionals, preeminència de la sensació, èmfasi en l’aspecte connotatiu del llenguatge, etc Exposà aquests temes en assaigs L’Ère du soupçon…