Resultats de la cerca

Començà a competir en les primeres curses independents del 1980 Posteriorment, també competí en bicicleta tot terreny, tant en camp a través com en descens

Fill d’ Esteve Uroš IV , fou l’últim monarca nemànida No pogué evitar la desmembració de l’imperi serbi en principats independents Fou vençut pels turcs 1371 a la vora del riu Marica

Fou deixeble de PBaudry i Carolus-Duran Fou un dels pintors que entorn de PGauguin formaren l' escola de Pont-Aven Participà en el Primer Saló dels Independents de París 1884 Entre les seves obres cal esmentar Els penya-segats de Concarneau Musée des Beaux-Arts, Tours

Estudià a l’Académie Julian, de París 1891-93 Fou introductor de la pintura francesa de la fi del s XIX a Romania, on fundà el Saló d’Artistes Independents 1896 i l’associació Joventut Artística Obres Safta la florista, Autoretrat 1907, ambdues al museu Anastase Simu, de Bucarest

Fou president del Club Ciclista Provençalenc en dues fases, la primera durant la dècada de 1940 i la segona a partir del 1953 Durant els seus mandats es crearen els trofeus Mossèn Borràs i Joan Campillo, així com els grans premis de Múrcia i de Sant Martí de Provençals i el Campionat d’Espanya per a independents

Pintà composicions en les quals evocà l’ànima andalusa i principalment retrats de figures femenines, en un to eròtic i nostàlgic Obtingué primeres medalles en diferents exposicions la d’artistes independents celebrada a Madrid el 1907, la de Barcelona del 1911 i la Internacional de Munic del 1913 Gran part de la seva obra es troba en el museu que, dedicat a ell, hi ha a Còrdova

Fill i deixeble de Josep Maria Marquès i Garcia Exposà sovint a Barcelona, des del 1912 Integrat a l’Escola de Decoració de Joaquim Torres-Garcia 1914, amb Obiols, Aymat, Enric Casanovas, Monegal i altres, conreà el típic classicisme arcaïtzant d’aquell grup noucentista S'integrà el 1920 al Saló dels Independents de Barcelona El seu estil derivà cap a un major convencionalisme, sovint centrat en temes mitològics o bíblics

El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947

Format a Llotja Exposà el 1936 al Primer Saló d’Artistes Independents de Barcelona i el 1938 al Saló de Tardor Sensible aquarellista, fou premiat l’any 1954 al Primer Saló Nacional de l’Aquarella de Barcelona President 1955 de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i professor de l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona, n'esdevingué director el 1964 És representat a museus de Barcelona i Figueres

Competí per la Unió Esportiva les Corts, amb qui guanyà la Cursa de Gràcia 1945 i la d’Olesa 1946, i el 1948 fitxà pel Club Ciclista Barcelonès El mateix any es proclamà campió de Catalunya per independents El 1952 formà part de l’equip italià Torpado El seu palmarès també inclou la Cursa de Sabadell 1950, el Gran Premi Sniace 1953 i una etapa de la Volta a Portugal 1950 i de la Volta a Catalunya 1953